És anomenat ronyó d’esponja, nefropatia medul·lar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes col·lectors en una o diverses papil·les del ronyó.
Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda.
En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina. Tanmateix, però, en alguns casos es pot presentar també hematúria o eliminació de sang en les miccions, o bé es poden presentar algunes complicacions degudes a l’estancament d’orina en els conductes dilatats. Les complicacions més freqüents són les infeccions urinàries repetides i la litiasi urinària, i estranyament arriba a desenvolupar-se una uropatia obstructiva que ocasioni insuficiència renal.
La diagnosi s’estableix amb un examen radiològic, especialment amb la urografia endovenosa, en què s’observen nombroses dilatacions en les zones de les piràmides renals, que conformen una imatge semblant a una esponja.
Quan aquest trastorn no origina símptomes i es descobreix casualment en efectuar un examen per un altre motiu, no cal efectuar cap tractament. Quan es presenten complicacions, es realitza el tractament propi de cada una d’elles. En general, sol ésser beneficiosa la ingesta abundant d’aigua, la restricció en el consum d’aliments rics en calci i l’administració de medicaments per a acidificar l’orina.