Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
Sant Esteve Sesrovires
Art romànic
Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a…
Montargull
Aspecte de Montargull
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada a 975 m alt. en un coster, a la dreta del riu de la Vansa, al NE de Sorribes de la Vansa.
A la caseria es feia festa per Sant Marc, a l’abril
foriscapi
Història
Dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme; en general, acostumava a ésser la tercera part del valor de l’immoble.
Si el senyor feia ús del dret de fadiga, no tenia el foriscopi
Cres
Mitologia
Rei epònim de l’illa de Creta.
Hom el feia fill de Zeus i d’una nimfa de l’Ida
apuntador de draps
Història
Obrer encarregat de prendre anotacions de les peces de draps que sortien del país, i que, a més, tenia cura de plegar-les i àdhuc de cosir-ne els farcells.
En alguns casos feia simultàniament aquestes feines i les de paraire o d’abaixador
capitació
Història
Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent i que, per tant, afectava àdhuc els qui no tenien béns ni negoci.
Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la…
solemne
Etnografia
Dit de festes, esdeveniments, actes religiosos o civils que hom celebra amb gran pompa, amb cerimònies públiques i amb formalitats que els donen una importància extraordinària.
Originàriament feia referència a les grans festes que hom celebrava cada any amb cerimònies públiques
tisores d’abaixar
Indústria tèxtil
Eina emprada antigament per a abaixar els draps, consistent en unes tisores grosses amb molla i sense punta.
L’operació que hom feia amb les tisores d’abaixar és feta actualment amb la tondosa
primsenyar
Cristianisme
Fer el senyal de la creu (sobre una persona o cosa).
Antigament feia referència a ritus previs al baptisme o al baptisme d’un infant per part d’un laic
canabassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija erecta, de 60 a 200 cm d’alçada, fulles caulinars oposades, palmatisectes i flors roses, agrupades en capítols disposats en corimbe.
Viu en llocs humits, vores de rius, etc Rica en eupatorina, hom en feia una infusió vulnerària i colerètica