Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
diagrama d’ull
Diagrama utilitzat per a avaluar el grau d’interferències entre símbols (interferència intersimbòlica) que es produeix en un sistema de comunicació de dades.
Hom l’obté representant a l’eix de deflexió vertical d’un oscilloscopi el tren d’impulsos rebuts senyal PCM si es tracta d’impulsos nets, el feix de l’oscilloscopi va repassant les mateixes línies, i la imatge recorda un ull que s’obre Per contra, si els impulsos són defectuosos, les línies es van esfumant, i la imatge sembla la d’un ull que es tanca
ràfids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies, extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.
L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos
neutronografia
Radiografia realitzada mitjançant un feix de neutrons.
lofòtric | lofòtrica
llapis òptic

Tauleta i llapis òptic
Electrònica i informàtica
Dispositiu en forma de llapis que porta un element fotosensible (una cèl·lula fotoelèctrica dotada d’un sistema fotomultiplicador).
Està connectat on line amb una pantalla visualitzadora de manera que, quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica el punt específic de la pantalla Situant altres punts, hom pot dibuixar línies, cercles, etc, o bé activar l’ordinador, entrar-hi dades, canviar o modificar imatges i seleccionar les informacions visualitzades en un indret de la pantalla sota el control del programa Constitueix un estri extremadament útil en els sistemes de disseny amb ajuda d’ordinador
oscil·loscopi

A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
enllaç òptic
Sistema de comunicacions de banda ampla que opera a les freqüències òptiques d’infraroig.
Es basa en la utilització d’un conjunt de transceptors que fan servir una font de llum làser, que emet en longituds d’ona compreses entre 780-900 nm i 1500-1600 nm, sobre la qual es transmeten les dades convenientment modulades, i un fotodetector com a element receptor La propagació es realitza a través de l’atmosfera, i està subjecta als efectes dels aerosols i dels meteors aquest fet, juntament amb la divergència que presenta el feix òptic, fa que no sigui recomanable per a distàncies superiors als 500 m
estació de classificació
Transports
Estació destinada a rebre trens de mercaderies de diferents procedències, separar els vagons i formar nous trens per a destinacions determinades.
Actualment, són aquestes installacions les més automatitzades del ferrocarril, sobretot si els vehicles van proveïts d’enganxalls automàtics En arribar un tren, hom separa els vagons o grups de vagons i els deixa anar per una via en pendent esquena d’ase i els dirigeix cap a un feix de vies, una per a cada destinació Automàticament hom llegeix el número de cada vagó, el pes i la velocitat i, mitjançant un ordinador, fa anar les agulles i frena perquè cada vagó arribi just a formar el nou tren
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina