Resultats de la cerca

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

Passà al servei d’Àustria com a canceller 1866-71, i menà una política antiprussiana Mitjançant un acord amb Ferenc Deak establí l’imperi sobre una base dualista Àustria-Hongria Després del 1871 inicià l’aproximació d’Àustria al nou Imperi Alemany

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació

Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social Obres Studies in Humanism 1907, Logic for Use An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge 1929

Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…

Estudià medicina a Berlín i es doctorà el 1842 Els seus interessos, però, anaven més enllà i també estudià filosofia, matemàtiques i física Després de treballar com a metge a l’exèrcit prussià 1843-48, començà a impartir classes a la Universitat de Königsberg Al llarg de la seva vida també exercí la docència en altres universitats, com ara les de Bonn, Heidelberg i Berlín El 1887 fundà a Berlín un institut dedicat a la recerca científica, el Physikalisch-Technische Reichsanstalt Les investigacions de Helmholtz cobrien camps molt variats, però es convertí en una personalitat en el terreny de l…

Residí a Rússia i a Alemanya i ocupà càrrecs diplomàtics Amb Wilhelm Iffland, fou l’autor de moda dins un gènere basat en el melodrama francès d’intriga, que traduí i adaptà Goethe dirigí algunes de les seves peces a Weimar Cal esmentar-ne la tragèdia Menschenhass und Reue ‘Misantropia i penediment’, 1789 i sobretot la comèdia Die deutschen Kleinstädter ‘Els habitants de les petites ciutats alemanyes’, 1803