Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
kaizen
Economia
En la filosofia empresarial del Japó, recerca d’un perfeccionament en tots els àmbits d’activitat i en tots els nivells d’execució.
Formulada per M Imai però arrelada en la tradició laboral japonesa, aquesta filosofia demana la participació de tothom i l’assumpció de la corresponent responsabilitat La kaizen recorre a diverses tècniques cercles de qualitat estocs mínims, control de la qualitat total defecte “zero”, perfeccionament permanent res no és perfecte, etc
Maria Caro i Sureda
Filosofia
Doctora en filosofia.
Ja a dotze anys s’havia fet remarcar en una discussió pública a la Universitat de València El 1789 ingressà al convent de Santa Caterina de Siena de Palma Mallorca Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas 1781, i escriví algunes poesies religioses en castellà
Miquel Joan de Padrines
Filosofia
Doctor en filosofia.
Mantingué correspondència amb Jovellanos, JVillarroya, Clemenciu i altres Deixà manuscrits, entre altres treballs, Idea histórico-artística de Sansueri, Historia eclesiástica de Felanitx , Pintura histórica de la villa de Felanitx i Diccionario de plantas medicinales que se hallan en Mallorca, con sus nombres en castellano, griego, mallorquín y latín
direcció empresarial
Economia
Filosofia empresarial moderna que defineix la funció del director i les seves intervencions amb el personal, cercant la manera d’optimar els resultats de convivència i eficàcia.
Implica comandament, procediment i tècniques d’articulació de funcions i activitats Segons aquesta filosofia la direcció s’entén com a procés que busca l’adaptabilitat de l’empresa al moment historicosocial i polític, així com al marc legal vigent controlant els riscs de canvi, tot això amb el propòsit d’obtenir els màxims resultats de les opcions que ofereixi el mercat
sefardita
Fragment d’un tractat de filosofia, en català, escrit en alfabet hebreu, dels segles XV-XVI
© (Biblioteca vaticana, ms. hebr. 375) Arx
Història
Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…
Teorema
Publicacions periòdiques
Revista filosòfica que publicà des de l’any 1971 el departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València.
Fundada per Manuel Garrido que en fou director i Fernando Montero, aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’Estat espanyol Tingué també la collaboració de filòsofs nord-americans i europeus Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’…
Francesc Brousse
Filosofia
Literatura
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú Rama aux yeux de lotus bleu 1952, L’éternel reflet 1963, Vertiges et voltiges 1970 Com a filòsof i exegeta publicà Lamennais et le christianisme universel 1963, Les clés de Nostradamus 1965 i Les secrets ésotériques de la Bible 1968
logos
Filosofia
Religió
Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonalmental en la filosofia d’Occident i, consegüentment, en la teologia cristiana tradicional.
Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria segle I dC conjuminà aquesta idea amb la…
Werner Jaeger
Filosofia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador de la filosofia.
Professor a Basilea 1914, a Berlín 1921 i a la Universitat de Harvard 1939, estudià la cultura grega i la patrística Entre les seves obres cal destacar Aristoteles 1923 i Paideia Die Formung des griechischen Menschen ‘Paideia La formació de l’home grec’, en tres volums, 1933-45
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina