Resultats de la cerca

Mineral que pertany al grup dels tectosilicats Utilitzat des de l’antiguitat en ornamentació, té un color blau fosc intens no uniforme, i en làmines fines és translúcid Es presenta en forma d’agregats de petits cristalls Té duresa 5-5,5 i pes específic 2,38-2,45 És un mineral de metamorfisme de contacte, associat amb les calcàries N'hi ha a l’Afganistan i a Xile

Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics

Té una telera d’alimentació que hi fa entrar lentament la llana, la qual passa seguidament per entre dos cilindrets que la retenen tot seguit hi ha un tambor recobert de pues d’acer, que s’introdueix entre la llana que sobresurt dels cilindrets i la projecten contra una reixeta Hi ha un segon tambor proveït de pues molt fines, orientades tangencialment, que prenen les fibres però no les motes vegetals

Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza

Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó

Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat

A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre 49 escons, el Partit de Coalició Nacional 37 i els populistes Autèntics Finlandesos 38, que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va obtenir-ne 34 En el nou Govern…

Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític

Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà