Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
arma lleugera
Militar
Tipus d’arma que pot ésser manipulada per un grup petit de persones i que pot ésser transportada per un vehicle lleuger.
Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, les Nacions Unides establiren que formaven part d’aquesta categoria les metralladores pesants, els llançagranades, els canons antiaeris portàtils, els canons anticarro, els llançadors portàtils, els míssils contracarro i els sistemes de coets
estanyer | estanyera
Oficis manuals
Persona que treballa l’estany.
Ofici mencionat a Barcelona des del 1257, s’erigí en gremi al s XV, i fou reorganitzat el 1712 A València, els estanyers formaven un dels braços del gremi d’armers Normalment els estanyers eren inclosos en els gremis de treballadors del metall, o de diferents oficis
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
maniple
Història
Subdivisió de la legió romana, anomenada així probablement pel manoll de fenc penjat d’una perxa que havia estat la primera insígnia de l’agrupació.
Fou creada com a unitat elemental de l’ordenament articulat de les legions en tres línies distanciades Constituïda per dues de les seixanta centúries que formaven la legió, constava de 50 a 120 homes i tenia dos centurions, un dels quals, el centurio prior , comandava la totalitat
Ebla
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat del Pròxim Orient (Síria), coneguda a través dels texts sumeris, que fou localitzada al SW d’Alep.
PMatthiae en descobrí les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial En aquest darrer indret hom trobà unes 17 000 tauletes cuneïformes que formaven part de l’arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta
mà
Història
Estament, classe social.
A l’Antic Règim la societat catalana era dividida en mà major estament militar i ciutadà, mà mitjana estament dels mercaders i dels artistes i mà menor estament dels menestrals Els llauradors o pagesos formaven part normalment de la mà menor o constituïen, ells sols, la mà forana
gogynfeirdd
Història
Nom amb què hom coneix els bards de la cort dels prínceps de Gal·les, que tingueren el seu apogeu entre els ss XII i XIV.
Formaven un estament clarament definit en la societat gallesa, i entre ells s’establia una jerarquia de diversos graus d’acord amb el domini de recursos tècnics i formals, que requeria un llarg aprenentatge Llur poesia, que sovint tenia un acompanyament musical, consistia en cants patriòtics, religiosos o amorosos
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
buidador
Història
Menestral que buidava metalls.
Era una de les moltes especialitats compreses dins l’ofici de courer i llautoner, que a Barcelona era integrat en la corporació dels freners En altres llocs, com a Mallorca, formaven part dels gremis d’obres del metall ferrers , etc Eren importants a Ripoll en la fabricació d’armes
baronia de Linyola
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell homònims, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.
Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina