Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
John Alexander Reina Newlands
Química
Químic anglès.
Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884
cordaïtes
Paleobotànica
Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.
Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres
arma lleugera
Militar
Tipus d’arma que pot ésser manipulada per un grup petit de persones i que pot ésser transportada per un vehicle lleuger.
Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, les Nacions Unides establiren que formaven part d’aquesta categoria les metralladores pesants, els llançagranades, els canons antiaeris portàtils, els canons anticarro, els llançadors portàtils, els míssils contracarro i els sistemes de coets
maniple
Història
Subdivisió de la legió romana, anomenada així probablement pel manoll de fenc penjat d’una perxa que havia estat la primera insígnia de l’agrupació.
Fou creada com a unitat elemental de l’ordenament articulat de les legions en tres línies distanciades Constituïda per dues de les seixanta centúries que formaven la legió, constava de 50 a 120 homes i tenia dos centurions, un dels quals, el centurio prior , comandava la totalitat
Accident mortal d’una avioneta a Girona
Moren quatre persones a l’aeroport de Girona quan l’avioneta en què viatjaven s’estavella contra terra Les víctimes formaven part d’una colla de la comarca de la Garrotxa que havia llogat l’avioneta, un aparell de quatre places, per a sobrevolar la zona
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
estanyer | estanyera
Oficis manuals
Persona que treballa l’estany.
Ofici mencionat a Barcelona des del 1257, s’erigí en gremi al s XV, i fou reorganitzat el 1712 A València, els estanyers formaven un dels braços del gremi d’armers Normalment els estanyers eren inclosos en els gremis de treballadors del metall, o de diferents oficis
Ebla
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat del Pròxim Orient (Síria), coneguda a través dels texts sumeris, que fou localitzada al SW d’Alep.
PMatthiae en descobrí les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial En aquest darrer indret hom trobà unes 17 000 tauletes cuneïformes que formaven part de l’arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta
buidador
Història
Menestral que buidava metalls.
Era una de les moltes especialitats compreses dins l’ofici de courer i llautoner, que a Barcelona era integrat en la corporació dels freners En altres llocs, com a Mallorca, formaven part dels gremis d’obres del metall ferrers , etc Eren importants a Ripoll en la fabricació d’armes
mà
Història
Estament, classe social.
A l’Antic Règim la societat catalana era dividida en mà major estament militar i ciutadà, mà mitjana estament dels mercaders i dels artistes i mà menor estament dels menestrals Els llauradors o pagesos formaven part normalment de la mà menor o constituïen, ells sols, la mà forana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina