Resultats de la cerca

Frank Marshall fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana D’origen anglès -sempre mantingué el passaport d’aquest país-, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament després d’…

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a Xilitla Mèxic,…

De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb EGranados Inicià la carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall És autor d’una Suite Catalònia , d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…

La part vella Ragusa Inferiore és situada al lloc on antigament existí un castell bizantí Després del terratrèmol del 1693 fou construïda, amb traçat regular i en un altiplà situat a més altura, la Ragusa Superiore De la ciutat vella es conserva el portal de l’església de San Giorgio Vecchio, i a la nova ciutat es conserven els monuments barrocs la catedral és de 1706-60 Fabricació d’adobs i de plàstics Jaciments d’asfalt en mines sota terra i a cel obert Hi ha dipòsits de petroli començats a explotar el 1954 Oleoducte fins a Augusta

Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle XV Hi ha…