Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
morfosintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots (morfologia) alhora amb les regles combinatòries dels sintagmes en frases.
El modern enfocament conjunt de l’estudi de la morfologia i la sintaxi es fonamenta en la dificultat que sovint presenta la delimitació dels camps de totes dues parts tradicionals de la gramàtica D’una banda, les formes o modalitats fòniques dels mots són degudes en bona part a la funció que exerceixen en la frase i a les relacions que s’hi estableixen precisament entre les mateixes paraules que la integren de l’altra, la sintaxi sol tractar no solament de la frase o oració i dels seus elements, sinó també de la significació o de les funcions de les modificacions…
Acord Internacional Europeu per al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera
Acord establert per primera vegada l’any 1957, seguint les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides i modificat bianualment, que regula qualsevol aspecte relacionat amb l’embalatge, el transport i la documentació que ha d’acompanyar la mercaderia, i inclou les accions necessàries per a la càrrega, la descàrrega i l’emmagatzematge.
Té la finalitat de protegir tant les persones involucrades com el medi ambient La normativa inclou una llista de totes les mercaderies classificades sota l’epígraf de perilloses, codificades segons una numeració establerta per l’ONU, i dos annexos El primer annex regula l’embalatge i l’etiquetatge de la mercaderia, i el segon, les característiques dels vehicles que l’han de transportar L’ADR divideix les mercaderies perilloses en nou classes La classe 1 inclou els materials i les substàncies explosives la classe 2, els gasos la classe 3, els líquids inflamables la classe 4, els sòlids…
nexe
Lingüística i sociolingüística
Unió entre elements lingüístics, particularment la de tipus oracional.
Per a Jespersen i Hjelmslev, sobretot, nexe equival a frase Per a aquest darrer, és una reunió de sintagmes caracteritzats com un tot per morfemes extensos o verbals
ho
Gramàtica
Pronom personal neutre.
Reemplaça açò, això o allò o tota una frase, en funció de complement directe o bé un adjectiu o un substantiu indeterminat, en funció d’atribut de verb copulatiu
rai
Gramàtica
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc.
I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos
element convertit
Lingüística i sociolingüística
Element (morfema, mot, etc) transferit d’una categoria gramatical a una altra.
Així, a la frase durant la nit hi ha un gerundi en funció de preposició, i a el sopar es refreda , un infinitiu convertit en nom A les llengües romàniques són escasses les possibilitats d’aquestes conversions
exapostilari
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta a l’ofici matinal (orthros) immediatament abans dels salms Laudate (148-150).
Rep aquest nom pel fet que contenen gairebé sempre la frase exapósteilon to fs 'Fes brillar la teva llum, Senyor' Els troparis equivalents durant la quaresma reben el nom de fotagogiká , a causa del mot fs del verb f
alea iacta est
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘la sort ha estat tirada’ i que s’utilitza quan es pren una decisió definitiva i irreversible en un assumpte.
La frase s'atribueix a Juli Cèsar, que l'hauria pronunciada en creuar, l’any 49 aC, el riu Rubicó, amb la qual cosa infringí la llei que prohibia a un magistrat entrar a Itàlia sense permís del Senat
enunciat
Lingüística i sociolingüística
Segons l’Escola de Praga, expressió d’una reacció de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.
En la seva forma actualitza les possibilitats gramaticals de la llengua i, des del punt de vista de qui parla o escriu, és complet L’extensió de l’enunciat és variable pot ésser una sola frase o un escrit extens
membre
Música
Terme utilitzat per teòrics com J. Zamacois (Tratado de formas musicales, 1960) per a designar una unitat formal de dimensions petites.
Zamacois subdivideix la frase en períodes, el període en subperíodes, i el subperíode en membres de subperíode, membres que, eventualment, es poden igualment subdividir En principi el membre, com a subdivisió del subperíode, no implica dimensions determinades tot i que sembla coincidir amb el motiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina