Resultats de la cerca
Es mostren 2612 resultats
comptador elèctric

Comptador elèctric monofàsic, el funcionament del qual és idèntic al del motor d’inducció; consisteix a fer girar una massa metàl·lica mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic rotatiu
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a mesurar l’energia elèctrica que és transmesa per un circuit o línia elèctrica.
El seu principi de funcionament és el següent el comptador té un element mòbil per exemple, un disc fixat a un eix que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador L’energia produïda, transmesa o consumida en un cert espai de temps T és el producte de la potència suposada constant per aquests…
ralentí
Tecnologia
Estat de funcionament d’un motor endotèrmic en el qual la potència desenvolupada és justament la que cal per a mantenir el motor engegat.
La potència produïda en el ralentí ha d’ésser igual a la suma de les resistències mecàniques del motor per sota d’aquest valor, el funcionament esdevé irregular o el motor es para, mentre que, per sobre, el consum de combustible és augmentat innecessàriament
polarització
Electrònica i informàtica
En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc), tensió o corrent que, aplicat a l’elèctrode de control, determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
El valor de la polarització estableix la classe de funcionament amplificació en els transmisors fa que puguin treballar en règim lineal o en commutació, amb els dos estats blocatge i saturació
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
sistema bàsic d’entrada/sortida
Electrònica i informàtica
Programari que conté el codi necessari per al funcionament del sistema bàsic d’entrades i sortides de l’ordinador, com el teclat, el monitor o el disc, de manera que possibilita el funcionament de l’ordinador des que s’engega fins que es carrega el sistema operatiu des del disc.
Incorpora algunes funcions de detecció i verificació del maquinari durant l’engegada de l’ordinador Permet també que l’usuari configuri el maquinari Està contingut en una memòria no volàtil emplaçada a la placa base i actualment sol ésser de tecnologia flash , la qual cosa permet en cas necessari l’actualització del programa que conté, per a poder, per exemple, donar suport a nous dispositius, corregir errades en la seva programació, optimitzar-ne el funcionament o incorporar noves funcions Algunes targetes disposen de les seves pròpies extensions del BIOS de la placa base
reglatge
Transports
Tecnologia
Operació encaminada a deixar en l’estat o la posició original o normal totes les peces d’una màquina o d’un mecanisme que tendeixen a variar llurs posicions relatives amb el funcionament prolongat.
Gràcies a aquesta operació hom collabora a la posada al punt funcionament òptim de la dita màquina o mecanisme
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
purgar
Tecnologia
Evacuar, extreure el fluid que pot dificultar el funcionament d’una màquina, d’un dispositiu, etc., o que pot dificultar o impedir la circulació d’un altre fluid per una canalització, etc.
Especialment són fluids que s’han de purgar l’aigua acumulada per condensació en les màquines o en les conduccions per les quals circulen gasos humits o vapor d’aigua, l’aire acumulat als punts alts dels radiadors de calefacció i conduccions d’aigua calenta desprès d’aquesta i que en dificulta la circulació, l’aire que contenen algunes conduccions i algunes màquines abans de posar-les en funcionament, l’aire que s’ha introduït a l’interior dels conductes d’un fre hidràulic, etc En cada cas, hom disposa purgadors als punts en els quals és previsible l’acumulació de fluid que cal…
limitador
Electroacústica
Radiotècnia
Dispositiu o circuit electrònic destinat a evitar que un senyal (corresponent a un so, a una imatge de televisió, etc) sobrepassi un nivell determinat, la qual cosa provocaria un funcionament incorrecte dels circuits o aparells de les etapes posteriors.
Basat en el mateix principi de funcionament que el compressor, se'n diferencia perquè, mentre que aquest actua d’una manera progressiva, el limitador ho fa bruscament quan el nivell del senyal comença a ésser massa alt Els limitadors són emprats en els sistemes d’enregistrament de so, en els receptors de FM, en el radar, etc
amortidor de suspensió

Amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina