Resultats de la cerca

Fill de Manuel Casado Nieto La seva obra és recollida en els volums Rexistro de menores espantos 1973, Os preludios 1980 i Libro de Caldelas 1982, on exposa l’experiència personal en un to colloquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d’una òptica profundament gallega ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota Conreà, també, la narració O inverno do lobo 1985 i Os Brasileiros 1985

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Colònia, fou un gran estudiós de temes d’onomàstica, singularment de la península Ibèrica Os nomes de santos tradicionais hispânicos na toponímia peninsular 1950, Hispano-gotisches Namenbuch 1970, en collaboració amb Dieter Kremer, i Zum Ursprung des Namens Katalonien 1978, amb especial dedicació al galaicoportuguès Os nomes germânicos na toponímia portuguesa 1937 i Miscelânea d’etimologia portuguesa e galega 1948 Fou membre de l’Acadèmia Gallega i de la Portuguesa

Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega

Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la…

Vers el 1890 s’establí a l’Argentina Dins de la seva branca d’activitat, aviat entrà en el món del periodisme, camp en el qual obtingué una remarcable anomenada pels seus dibuixos i també pels seus versos còmics Collaborà a “La Unión Gallega de Montevideo” i publicà un periòdic propi “La Pellicerina” S'incorporà després a “Caras y Caretas” i promogué i fundà la revista “PBT” Com a collaborador, formà també part de la redacció del diari “La Nación”

Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

Editada per l’empresa catalana 5 Sports, amb seu i redacció a Barcelona, començà a publicar-se mensualment en castellà al febrer del 1979 El director era el periodista Carlos Martín Usieto i el redactor en cap, Antonio Mas Samora, que anys més tard es convertí en el director executiu Una de les redactores era Imma Pedemonte Al final del 1984 comprà la seva capçalera l’empresa gallega Galipress i traslladà la seva seu i redacció a la Corunya El darrer número es publicà l’any 1992

Prop de 50000 persones assisteixen a la manifestació organitzada a València per Acció Cultural del País Valencià sota el lema “Per l’Europa dels pobles lliures” Entre els polítics convidats, destaca la presència del diputat kurd Ali Yigit En la mateixa jornada es presenten la Declaració Universal dels Drets dels Pobles, elaborada per la Conferència de les Nacions sense Estat CONSEU, i una declaració sobre els drets de les llengües catalana, basca i gallega redactada per l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia Galega i l’Euskaltzaindia

Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971