Resultats de la cerca

No assolí un rol destacat durant la Transició, però subsistí fins el 1985, en què se’n féu càrrec José Antonio Segurado A Catalunya, on incorporà la Unión Liberal desembre de 1984, Xavier Garriga en fouel president i Juan Carlos Giménez-Salinas el secretari general Formà part de la Coalición Popular, amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular, i quan aquella es desintegrà 1986-1987, els dos diputats del PL català, Nicolás de Salas al Congrés i Xavier Garriga al Parlament de Catalunya s’incorporaren a Convergència Democràtica de Catalunya , on tractaren de formar un grup d’opinió…

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a…

Fundat a Barcelona el 1981, es dissolgué el 1993 després d’haver destacat com un dels més notables grups de cambra del país Estrenà diver-ses obres d’autors contemporanis, fet que compaginà amb la interpretació d’autors clàssics i romàntics, com ara WA Mozart, L van Beethoven i J Brahms Els seus membres foren el violinista Gerard Claret, el violoncellista Lluís Claret i el pianista Albert Giménez Atenelle Feu diversos enregistraments, entre els quals destaca la versió realitzada l’any 1989 del Triple concert de L van Beethoven, amb l’English Chamber Orchestra i sota la direcció d’Edmon …

El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow

Setè govern de Franco, en el qual participen Luis Carrero Blanco, Agustín Muñoz Grandes i Joaquín Ruiz-Giménez

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Fou la continuació de "Cinema Amateur", però en castellà Els seus responsables principals foren Josep Torrella, Domènec Giménez, Joan Ripoll, Joaquim Romaguera, Jos Oliver i Josep Jaume Reventós En sortiren 135 números Tot i cobrir amb escreix el cinema no professional català i espanyol, s’ocupa del comercial amb gust i criteri selectiu

Amb el subtítol de Semanario deportivo, bolchevique y arriero , hi signaven articles Efece, TBO, Tiquis-miquis, M Carretero Giménez i Miau, entre d’altres Tingué com a collaboradors els dibuixants Bolao i Galeonte Practicava una crítica punyent de l’actualitat esportiva, amb un antibarcelonisme aferrissat i una posició favorable al RCD Espanyol Tingué una vida efímera

El tenor Josep Carreras actua al Camp Nou en un concert que forma part dels actes per a la celebració del Centenari del Futbol Club Barcelona Carreras és acompanyat per l’orquestra de la Royal Opera House de Londres, dirigida per David Giménez, la Coral Sant Jordi i la Coral Cantiga A l’acte, gratuït, hi assisteixen 70000 persones

Teoritzador de l’ultraisme, publicà el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Fundà, amb Giménez Caballero, La Gaceta Literaria 1927 En poesia publicà un recull, Hélices 1923 És autor de nombrosos treballs, entre els quals Literaturas europeas de vanguardia 1925, Vida y arte de Picasso 1936, Las metamorfosis de Proteo 1956, Minorías y masas en la cultura y el arte contemporáneos 1963, etc