Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia La seva producció profana és constituïda per canzonette i madrigals de tres a vuit veus, i la religiosa, per misses, salms i motets

Defensà la tesi de la finalitat preventiva de la pena enfront de la seva funció retributiva Escriví Iuris criminalis elementa 1808 i Teoria delle leggi della sicurezza sociale 1831

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

En aquesta ciutat construí el Palazzo Borghese avui Palazzo Rospigliosi, engrandit per Maderna, la façana de l’església de San Sebastiano i el Casino Borghese, actualment Galleria Borghese, la seva obra més important, que fou reformada al final del s XVIII

Format a Alemanya, posà en pràctica un mètode d’anàlisi formal de l’obra d’art basat en l’observació i en la comparació dels detalls, que és utilitzat, sobretot, per a fonamentar atribucions

De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé

Ocupà càrrecs destacats en la vida pública de Florència, i escriví una crònica sobre la ciutat, la Nuova cronica , en dotze llibres, des dels temps bíblics, que fou continuada pel seu germà Matteo i el fill d’aquest, Filippo, fins el 1364

Practicà a Roma i fou metge del papa Juli II La seva obra Practica in arte chirurgica copiosa 1514 fou el tractat de cirurgia més complet de l’època Escriví també De morbo gallico 1518

Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800 Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat

El féu famós Don Camillo 1950 i el seu cicle novellístic, sàtira de les lluites polítiques rurals des d’un punt de vista dretà Algunes obres seves, com Il destino si chiama Clotilde 1942, han estat traduïdes al català per R Oliveró