Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
aerogenerador

Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.
És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix Hi ha rotors d’eix horitzontal bipala o tripala i d’eix vertical tipus Darrieus i Savonius En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, per tal d’orientar-se en la direcció del vent Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal orientant-les de manera convenient s’aconsegueix que la velocitat del rotor…
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
comptador d’aigua

Comptador d’aigua de tipus turbina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell per a mesurar la quantitat d’aigua que s’escola per un conducte.
És molt emprat en els habitatges per a determinar el consum d’aigua dels estadants El corrent d’aigua que va per la canonada fa girar una roda de paletes les voltes d’aquesta roda, que són proporcionals a la quantitat d’aigua que la travessa, són trameses a un mecanisme comptador, que dóna la indicació en m 3
avançament
Economia
Préstec o pòlissa de crèdit d’un banc comercial a un client a un terme indefinit que modernament tendeix a ésser fixat, cosa que no lleva que gairebé sigui renovat automàticament.
Com a prèstec, és donat en compensació d’uns valors lingots, divises, crèdits a tercers, etc dipositats en un banc pagant interessos per la quantitat prestada Com a pòlissa de crèdit és permès al client de girar xecs fins a una quantitat determinada pagant interessos només per la quantitat retirada La pòlissa depèn de la valoració global del client per part del banquer
centrifugadora

Centrifugadora filtradora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a fer centrifugacions, que consisteix en un recipient, generalment cilíndric, que gira sobre un eix, vertical o horitzontal, dins un cos extern fix.
Les centrifugadores per a filtrar o escórrer filtradores o escorredores centrífugues tenen la paret lateral del recipient rotatori anomenada bombo perforada a fi de donar pas al líquid Tant l’alimentació com l’evacuació de la matèria filtrada o escorreguda, pot efectuar-se de manera intermitent o contínua és el tipus d’aparell emprat per al dessecament del carbó o per a eixugar la roba de la bugada, entre d’altres aplicacions En altres tipus de centrifugadores, el líquid clar o menys dens surt per un tub axial, i el líquid més dens o les partícules sòlides que s’han desplaçat cap a les…
convertidor
Electrònica i informàtica
Aparell, màquina o dispositiu elèctric, destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a …
pantòmetre
Física
Instrument utilitzat en topografia per a mesurar angles horitzontals.
És format per un cilindre vertical dividit en dues parts, segons un pla horitzontal, que poden girar l’una respecte a l’altra, i cadascuna de les quals consta d’un parell d’escletxes que serveixen per a orientar-la segons una direcció determinada L’angle que formen les direccions, segons les quals són orientades una part i l’altra, és donat per una escala graduada situada a la juntura entre ambdues parts
botavara
Botavara
© Fototeca.cat
Transports
Perxa subjecta a un pal per l’extrem de proa i maniobrable pel de popa amb l’escota.
És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina