Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
xantopterina
Química
Compost del grup de les pteridines.
És un sòlid cristallí groc, soluble en les bases i insoluble en l’aigua, que es fon a 410°C amb descomposició Ocorre en la natura com a constituent del pigment groc del fetge i de l’orina, i de les ales de moltes papallones
verd de bromocresol
Química
Colorant derivat del trifenilmetà.
És un sòlid cristallí groc, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 218°C Té aplicació com a indicador acidobàsic, amb un viratge de groc a blau en l’interval de pH comprès entre 3,8 i-5,4 Sovint és emprat en combinació amb el taronja de metil
llavió

llavió
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 30 cm de llargada.
Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons
gladiol
gladiol ( G. cardinalis )
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies de coltell
conreades, de la família de les iridàcies.
Cal destacar G cardinalis , de flors vermelles, G gandavensis , de flors vermelles o d’un groc vermellós, G lemoinei , de flors blanques, grogues o vermelles amb taques purpúries, i G primulinus , de flors d’un color groc clar Els gladiols tenen molta importància en floricultura, i són plantats a l’aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
flavonoide
Bioquímica
Nom genèric dels composts fenòlics produïts normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis; l’estructura d’aquesta porció és l’emprada per a la seva classificació.
Els flavonoides i llurs glicòsids corresponents són àmpliament distribuïts en els vacúols vegetals com a pigments hidrosolubles, com és el cas dels antocians , que poden ésser de color blau, roig o porprat les aurones i les calcones , de color groc les flavones i els flavonols i llurs glicòsids, de color groc pàllid o ivori les catequines , les leucoantocianidines i les isoflavones són incolores
crisoberil
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i beril·li, B6Al2O4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat
colúmnea
Botànica
Jardineria
Gènere que aplega unes 250 espècies d’arbusts i de plantes enfiladisses, sovint epifítiques, de la família de les gesneriàcies, pròpies de zones tropicals o de clima temperat, apreciades com a ornamentals.
Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens
mosquiter
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de dimensions petites, plomatge pàl·lid o groguenc, sense ratlles, i cant agradable.
El mosquiter groc petit o futa Pcollibita , d’11 cm, és una mica més fosc que el mosquiter groc gros És migrador parcial Habita en arbredes i bardisses a gairebé tot Europa És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter pàllid Pbonelli , d’11 cm, té les parts superiors de color gris verdós pàllid, les inferiors blanques i el carpó groguenc Habita a l’Europa central i mediterrània i hiverna a l’Àfrica occidental És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes El mosquiter xiulaire Psibilatrix , de 13 cm, té les parts superiors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina