Resultats de la cerca

Era membre d’una família de tradició musical i estudià guitarra, violí i harmonia a Granada Prosseguí els seus estudis a Madrid, on fou deixeble de l’operista Conrado del Campo, i més tard viatjà a París i estudià amb Gédalge A divuit anys fundà el Trio Ibèria per a llaüt, bandúrria i guitarra, amb el qual realitzà diferents adaptacions d’obres espanyoles i donà concerts arreu d’Europa Collaborà amb C del Campo, però l’inici de la Guerra Civil interrompé la seva carrera compositiva, molt marcada pel nacionalisme andalús Després del conflicte bèllic es va dedicar a…

Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt…

Una de les figures destacades en el panorama de la guitarra a la Catalunya del final del segle XIX Estudià amb Josep Rodoreda i amb JB Pujol, i fou també deixeble del guitarrista J Brocà Feu diverses gires per Espanya i per l’estranger com a concertista solista i com a director d’un grup de corda polsada El 1894 era professor de guitarra i d’instruments de plectre a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins el 1922 Tot i que algunes fonts ho posen en dubte, se li atribueix la supressió de la corda doble de la bandúrria Organitzà cobles i…

Alumne de FCorbette, fou cantor de la Chambre 1708, ordinaire de la musique 1716 i mestre de guitarra del rei 1719 Es conserven tres llibres seus de música per a guitarra 1682, 1686 i 1689 i algunes peces manuscrites, com el Livre de pieces de théorbe et luth tirées en partition, dessus et la basse chifrée

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra…

Estudià guitarra amb Gustavo Sosa Escalada i viatjà per diferents països de l’Amèrica del Sud donant concerts i ampliant els seus estudis El 1934 realitzà una gira per Bèlgica, Alemanya i Espanya Compongué un centenar d’obres dedicades a la guitarra, entre les quals destaquen la Danza paraguaya i La catedral , peces habituals en el repertori per a aquest instrument

Estudià amb Magí Alegre i Francesc Tàrrega, l’escola del qual continuà Actuà a Alemanya, Àustria, l’Argentina i Xile, i residí a París des del 1904 fins al 1914 Transcriví obres de música clàssica i de F Tàrrega, E Granados i I Albéniz per a guitarra Harmonitzà cançons tradicionals catalanes, i fou considerat el millor intèrpret de guitarra de la seva època

El formen Chris Martin veu, guitarra, teclats, Johnny Buckland guitarra, Guy Berryman baix i Will Champion bateria És un dels grups més populars dels primers anys del s XXI Ha publicat els àlbums Parachutes 2000, A Rush of Blood to the Head 2002, X&Y 2005 i Viva la Vida or Death and All His Friends 2008, que el 2009 obtingué tres premis Grammy

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1976 assistí a l’últim curs de guitarra que impartí Emili Pujol a Cervera Amplià estudis a Alacant i París A divuit anys inicià la seva activitat concertística i un any després debutà al Teatro Real de Madrid com a guanyador del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, que fou el primer d’un seguit de nombrosos guardons Ha ofert concerts a sales d’arreu del món, i ha actuat com a solista al costat de formacions com l’English Chamber, Ciudad de Granada i l’OBC La seva discografia inclou l’àlbum Llora la …

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior