Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Castell de Sarroca o de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…
Montseny
Llinatge de magnats que té per estirp Ot de Sesagudes (mort després del 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…
Mir Geribert
Història
Noble del comtat de Barcelona que es titulà príncep d’Olèrdola.
Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…
expedició dels almogàvers a Orient

Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
Castell de Constantí
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…
Sant Julià de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació El veïnat de les Medes es troba situat a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes L’església de Sant Julià és en un replà, mig amagada per la vegetació Mapa 295M781 Situació 31TDG634631 Hom hi pot arribar des de Sant Aniol de Finestres per un camí que surt en direcció a nord-oest, el qual va seguint la vora del riu i amb una hora aproximadament a peu hi porta Encara hi ha dues altres maneres d’anar-hi, més assequibles Entre Sant Feliu de Pallerols i Pineda, surt, a mà dreta, la carretera que mena a Sant Iscle de Colltort i d’ací, en direcció a…
via fora!
Història
Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill, especialment per a convocar el sagramental (via fora i sometent!), la host i cavalcada els encalçaments contra bandejats i desguiats.
El crit de via fora o via fos també era emprat en alguns indrets per a convocar el consell o assemblea de la Universitat del lloc o terme
base de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades bibliogràfiques (dades secundàries), que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador ( ordinador distribuïdor de base de dades
o ordinador host
).
L’ordinador és proveït d’un adequat programa d’aplicació que permet la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització les dades poden ésser consultades a distància per via telemàtica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina