Situació
El veïnat de les Medes es troba situat a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes. L’església de Sant Julià és en un replà, mig amagada per la vegetació.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG634631.
Hom hi pot arribar des de Sant Aniol de Finestres per un camí que surt en direcció a nord-oest, el qual va seguint la vora del riu i amb una hora aproximadament a peu hi porta. Encara hi ha dues altres maneres d’anar-hi, més assequibles. Entre Sant Feliu de Pallerols i Pineda, surt, a mà dreta, la carretera que mena a Sant Iscle de Colltort i d’ací, en direcció a llevant, a Sant Julià. Hom pot fer aquest camí amb un vehicle de tot terreny. També s’hi pot anar des de la Cot. Entre Olot i Santa Pau hi ha un camí que en direcció a migjorn arriba a Fontpobra i planejant, en 10 minuts, a l’església de Sant Julià. (ANM)
Història
La història de l’església romànica de Sant Julià de les Medes ens és totalment desconeguda, per tal com ni la monumental recopilació de documents feta per F. Monsalvatje en la seva obra Noticias históricas ni la historiografía més recent sobre el romànic de la Garrotxa, en bona part basada en l’obra d’aquell autor, proporcionen dades sobre aquesta església, problema que cal fer extensiu a diferents esglésies del terme municipal de Sant Aniol de Finestres, com, per exemple, Sant Joan de les Medes, Santa Maria d’Elena, Sant Miquel de Bustins o Sant Cebrià, entre d’altres.
Les úniques dades que tenim fan referència al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, juntament amb les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Andreu de Sobre-roca i Sant Esteve de Llémena, cosa documentada des del 1323, però que hauríem de remuntar molts anys enrere.
L’any 1364, la reina Elionor de Catalunya-Aragó vengué a Hug, baró de Santa Pau, els drets senyorials de la corona als castells de Finestres, Sant Aniol i Santa Pau, venda que reconegué, l’octubre del 1365, el monarca Pere III el Cerimoniós, bé que exceptuant els indrets dels quals havia venut la jurisdicció a la ciutat de Girona: les parròquies de Sant Esteve de Llémena, Sant Aniol de Finestres i Sant Andreu de Sobre-roca i el veïnat de les Medes. Tanmateix, al desembre del mateix any el rei reconegué que els habitants de tots aquests indrets havien de donar serveis d’host i cavalcada, en pau i en guerra, al baró de Santa Pau.
Els diferents privilegis i remissions atorgats als habitants del veïnat de les Medes pels barons de Santa Pau, la família d’Oms, per exemple els anys 1558 i 1603, evidencien que el veïnat formà part de la baronia de Santa Pau, durant l’època moderna. (JFC)
Església
L’església de Sant Julià és d’una sola nau coberta amb volta i capçada, a llevant, amb un absis semicircular, molt més baix que la nau. La porta s’obre en la façana de ponent i al centre de l’absis. Tapada per la vegetació hi ha una finestra de doble esqueixada.
L’aparell és de petits carreus sense escairar, formant filades, i molt travats en argamassa, que palesa el caràcter rural d’aquesta edificació, de difícil filiació per la seva senzillesa. (MLlC-JAA)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XII i XIX, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1919.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 88.