Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Primer concert de l’Orquestra del Liceu a la seu de l’ONU de Ginebra
Sota la direcció de Josep Pons, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu actua per primer cop amb el "Concert per la pau i els drets humans" a la seu de l’ONU de Ginebra, a la sala que cobreix la cúpula amb un mural del pintor Miquel Barceló L’Orquestra interpreta obres de Beethoven, Händel i Strauss i ret homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, i també es recorda Pau Casals
cor
Música
Composició musical destinada a ésser cantada per un cor i, més en particular, aquella que forma part d’una obra més àmplia.
En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics
Lucrècia
Història
Dama romana, muller de Tarquini Col·latí, parent de Tarquini el Superb.
Segons la tradició, un cosí d’aquest, Sext, s’enamorà d’ella, que, sentint-se ultratjada, es donà mort amb un punyal Brut, brandant-lo davant el poble, l’incità a la rebellió contra els Tarquinis ~509 aC Esdevinguda proverbial, com a exemple de fidelitat, la figura de Lucrècia ha inspirat notables artistes Ticià, LGiordano, Rubens, il Veronese, etc, literats Shakespeare i músics Händel Als Països Catalans, a més de l’escultura de Campeny, cal destacar el drama neoclàssic de J Ramis
Henri Gustave Casadesus
Música
Violista francès.
S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston
Cor de l’NDR d’Hamburg
Música
Conjunt coral alemany fundat el 1946 a la Ràdio d’Hamburg sota la direcció del mestre Max Thurn, aleshores director del cor de l’Òpera de la ciutat alemanya.
El 1965 fou substituït per Helmut Franz, quan la formació ja havia estat definida com una agrupació coral especialitzada en el repertori contemporani Posteriorment s’han succeït en el càrrec F Hamel, HH Spitz, R Liebermann, W Zillig, T Langner i H Sielmann A banda de la música contemporània, el conjunt ha fet també incursions en el gran repertori coral dels segles XVIII JS Bach, GF Händel i XIX Ha realitzat diversos enregistraments i ha participat en representacions operístiques També ha efectuat gires arreu d’Europa
Cor Bach de Munic
Música
Conjunt coral alemany fundat el 1951 pel clavecinista, organista i director Karl Richter a la capital bavaresa, dos anys abans de la formació, també per iniciativa de Richter, de l’Orquestra Bach.
L’objectiu del cor fou l’agrupació de cantaires autòctons de Munic amb la finalitat d’interpretar les grans obres corals de JS Bach a l’església de Sant Marc de l’esmentada ciutat Aviat, però, el seu repertori s’amplià a altres autors del Barroc tardà com GF Händel i fins i tot compositors del Classicisme vienès, com WA Mozart o FJ Haydn Ha efectuat nombrosos enregistraments, i han estat especialment aplaudides per la crítica les versions de les passions i algunes cantates de Bach i dels grans oratoris händelians
voluntary
Música
Peça de música instrumental -usualment per a orgue- típicament anglesa, d’estil i forma lliures, interpretada en el culte religiós anglicà, abans, durant o després del servei religiós.
Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments
arioso
Música
A la manera d’una ària.
Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant
Gottfried Haberler
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Fou professor d’economia i estadística a la Universitat de Viena 1928-36 i de comerç internacional a la Universitat de Harvard fins el 1971 President del National Bureau of Economic Research 1955 i de l’American Economic Association 1963, la seva aportació teòrica, recollida principalment a Der internationale Handel ‘El comerç internacional’, 1933 i Prosperity and Depression 1937, representa una reformulació de la teoria clàssica del comerç internacional en termes de costs de substitució Posteriorment publicà Money in the International Economy 1965 i Inflation and the Unions 1972
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina