Resultats de la cerca

En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i…

Consagrada per I Kant en la seva idea d’una cosa en si , que és el fonament del fenomen o cosa per a nosaltres i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si , mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’ en si és recollida per F Hegel tot significant el caràcter immediat i, per això mateix, no acomplert dialècticament del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’ en si i per a si Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a…

Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric…

El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el…

Deixeble de Fichte i Schelling, no arribà mai, però, a obtenir una càtedra i visqué en l’estretor Rebutjà els sistemes de Fichte, Schelling i Hegel i es considerà el veritable continuador de Kant La seva filosofia, anomenada panenteisme, descriu el món en Déu, bé que no l’hi confon, i presenta la història com a ascensió racional de l’home a Déu i com a descens de Déu a l’home La seva metafísica s’aplica a l’ètica i a la filosofia del dret i rebutja la visió hegeliana de l’estat De publicació majoritàriament pòstuma, la seva obra inclou una gran diversitat de disciplines i…

Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la literatura Eça de…

Difícil de diferenciar actualment de la sociologia i antropologia culturals, la reflexió filosòfica sobre la cultura comença pròpiament amb el Romanticisme i té en Hegel el primer representant destacat A Grècia el tema ja havia estat tractat, en certa manera, en contraposar els estoics, per exemple, cultura i natura però hom emprava ambdós termes en un sentit que no respon a l’ús modern, segons el qual la cultura és el procés i el resultat de la transformació que l’activitat humana opera sobre la natura des del treball i la tècnica fins a les arts, ideologies i realitzacions…

En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’existència com a…

Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples…

Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada…