Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
fum d’estampa
Oficis manuals
Pólvores carbonoses s’estructura floculosa obtingudes per combustió incompleta de subsàncies amb molts àtoms de carboni.
Són de color negre, i hom les usa principalment en impremta, pintura i tintoreria
Entrada en vigor de la llei Fraga
La nova llei sobre premsa i impremta coneguda com la llei Fraga entra en vigor
palmetejar
Disseny i arts gràfiques
Igualar les lletres (d’un motlle d’impremta) amb el palmetejador.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer que té en un dels seus extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem manualment o mecànicament, la dita figura.
És emprat per a fabricar tipus d’impremta, per a encunyar moneda i en aquest cas és anomenat encunyador , etc
Esteve Bartau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Perpinyà, actiu en 1645-59.
Fou succeït pel seu fill Joan, que alguns anys després de l’annexió del Rosselló a França vengué la impremta a Bartomeu Breffel
Otto Eckmann
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador alemany, membre del grup modernista de Munic.
Deixà la pintura el 1894, i publicà la revista “Die Jugend” 1896, origen del nom Jugendstil Dibuixà tipus d’impremta i dissenyà mobles
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic…
especular
Disseny i arts gràfiques
Dit de la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que —amb relació a la imatge normal de l’objecte— apareix com vista en un mirall.
Així, els signes alfabètics per a l’impremta i les màquines d’escriure es presenten com imatges especulars, respecte dels caràcters impresos o mecanografiats
Assalt militar a la redacció del “Cu-cut!”
Té lloc l’assalt a la redacció del “Cu-cut” pels militars, que destrueixen la impremta i la redacció de diversos periòdics catalanistes de Barcelona
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…