Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
xarrasclet
Xarrasclet
© Arxiu Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a Europa entre els 64° de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària.
Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans
merla de pit blanc
Merla de pit blanc
Dave Curtis (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 24 cm, que és negre amb una mitja lluna blanca que li travessa el pit.
Habita en indrets elevats de l’Europa septentrional i central i als Pirineus És comuna als Països Catalans, a l’hivern, com a ocell migrador
acant
Acant carnera (Acanthus mollis)
Patafisik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les acantàcies, en forma de roseta de fulles grans i oblongues, profundament lobulades.
En indrets frescos de la conca mediterrània, hom cultiva l’ A mollis carnera A la regió de la Mediterrània oriental s’hi fa espontàniament l’ A spinosus
escarabat de sang
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels crisomèlids, d’uns 10 mm de llargària, cos bombat i de color blau fosc o negre, i potes llargues.
Quan són molestats llancen un suc d’olor intensa i desagradable És corrent als indrets herbosos i humits L’espècie Timarcha balearica és comuna a les Illes
peu de colom
Peu de colom
Krzysztof Ziarnek (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, híspida, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors d’un groc pàl·lid, arranjades en cimes terminals, i de fruits en esquizocarps.
Creix en indrets pedregosos calcaris, a una gran part d’Europa De l’arrel és obtingut un colorant vermell, usat per a donar color a productes alimentaris
Bertí
Església de Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat damunt els cingles de Bertí, prop del Figueró i Montmany, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada Dins el terme hi ha l’antic mas el Clascar , transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets
via fora!
Història
Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill, especialment per a convocar el sagramental (via fora i sometent!), la host i cavalcada els encalçaments contra bandejats i desguiats.
El crit de via fora o via fos també era emprat en alguns indrets per a convocar el consell o assemblea de la Universitat del lloc o terme
expedició d’Òtranto
Història
Acció bèl·lica empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb forces castellanes, a Itàlia, el 1481.
És considerada la primera acció bèllica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants
Les cneoràcies
Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o…