Resultats de la cerca

Fundat el 1973, utilitza el circuit de motocròs de l’Oriola, homologat per la Federació Catalana de Motociclisme El títol més destacat del seu palmarès és el Campionat de Catalunya de resistència d’automàtics en asfalt 1990 Organitza anualment proves de motocròs i de trial de nens, puntuables per al Campionat de Catalunya Ha rebut la distinció de millor club català organitzador de proves infantils de motocròs 2004, 2007 i de trial 2009

S’inicià amb l’ATT Premià Fou campiona d’Espanya infantil i juvenil i participà en dos Campionats d’Europa infantils 1994, 1996 i en tres de juvenils 1997, 1998, 1999 També jugà al Ripollet, el Mataró, el Bagà i el Vic, entre d’altres Fou campiona d’Espanya individual 2001 i de dobles 2001, 2004 Participà en quatre Campionats del Món 1999, 2001, 2003, 2004 i tres d’Europa 2002, 2003, 2005

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

El 1906 entrà en la redacció de la revista Punch i provà sort en el teatre amb dues comèdies Mr Pim Passes by 1919 i The Dover Road 1922 La seva obra narrativa és constituïda per un conjunt de contes infantils sobre els animals, als quals donà vida en les pàgines de Winnie-the-Pooh 1926 i The House at Pooh Corner 1928 Com a poeta excellí en When We were Young 1924 i Now We are Six 1927

Originalment alternava una part cantada per un solista -a la qual corresponia coreogràficament una pausa- amb un refrain cantat pel cor i dansat en cercle El fet que no hagi arribat cap melodia característica de la ronde medieval permet pensar que possiblement emprà músiques de formes com la ballata , el rondeau , el rondellus o el virelai Durant els segles XVIII i XIX fou utilitzada als vaudevilles i opéras-comiques Encara es pot trobar avui dia en diversos jocs infantils

Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007

Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti

Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957

Organitzà aplecs i reunions, cursos de direcció coral, seminaris, etc Collaborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya A partir del 1964 publicà la Revista dels Orfeons de Catalunya i des del 1968 una Circular de periodicitat mensual El 1981, en fou acordada la reconversió funcional i estructural, concretada en el naixement d’un nou organisme, continuador i renovador de la seva tasca la Federació Catalana d’Entitats Corals FCEC, per a presidir la qual fou elegit 1982 Oriol Martorell

Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista