Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
anglòman | anglòmana
Que té una admiració exagerada pels costums, les institucions, les modes, etc, anglesos.
institució total
Sociologia
Lloc de residència i treball, com ara una presó, una caserna, un centre psiquiàtric, etc, on un gran nombre d’individus es troben en la mateixa situació, resten aïllats de la societat i comparteixen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada.
El sociòleg Erving Goffman estudià especialment aquest tipus d’institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s’organitza la vida quotidiana dels interns Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i el seu aïllament, porten, els individus que s’hi incorporen, a un procés de resocialització i de reaprenentatge dels rols
acadèmia
Educació
Institució, especialment de caràcter privat, dedicada a l’ensenyament a nivell mitjà de caràcter tècnic i pràctic, sense conferir títols oficials.
Arran de la publicació del Tractate of Education , de Milton 1644, els puritans anglesos fundaren institucions d’ensenyament mitjà anomenades acadèmies de tipus més popular que les grammar schools anglicanes amb les quals acabarien per refondre's, destinades a l’educació de llurs correligionaris Aquestes institucions passaren a Nova Anglaterra i després a tots els EUA, on, un cop fundat per Benjamin Franklin el College and Academy of Pennsylvania 1749-51, es difongueren notablement Aquestes acadèmies, de caràcter privat, públic o semipúblic, ofereixen un ensenyament…
Acadèmia de la Llengua Occitana
Organisme constituït el 23 de maig de 2008 que té com a objectiu la codificació de l’occità.
Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió del Piemont, la Generalitat…
Eugeni Giral i d’Arquer
Dret
Advocat.
Membre de la Joventut Nacionalista de Barcelona, publicà L’actuació de les joventuts nacionalistes 1920 Un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb l’arquitecte Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu Les institucions socials i els problemes obrers 1920 El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia Publicà diferents treballs sobre dret i institucions marítimes catalanes
aforisme
Dret
Proposició que expressa un principi jurídic referent a determinat camp del dret.
En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les…
Instituto Cervantes
Institució pública espanyola creada el 1991 per a la promoció i l’ensenyament del castellà i la difusió internacional de la cultura que hi és associada, que inclou tant la desenvolupada a l’Estat espanyol com la hispanoamericana.
La seu és a Madrid i a Alcalá de Henares Té com a activitats principals l’organització de cursos de llengua castellana i també de les llengües cooficials de l’Estat espanyol l’expedició de diplomes de llengua castellana per a estrangers del Ministeri d’Educació i Cultura Diplomas de Español como Lengua Extranjera, DELE i la convocatòria i l’elaboració dels exàmens per a la seva obtenció la creació i l’actualització de mètodes d’ensenyament del castellà i la formació del professorat l’impuls de programes i d’activitats de difusió del castellà, en collaboració amb altres institucions…
antropologia social
Antropologia
Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.
L’antropologia social es proposa d’obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d’una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d’altres societats, procura d’establir models i categories d’institucions socials És caracteritzada pel seu mètode d’investigació integral i per l’aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d’altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir,…
Espai Mallorca
Institució cultural amb seu a la ciutat de Barcelona dedicat a la difusió de la producció cultural de les Illes Balears.
Entre altres actes, organitza actuacions, conferències, colloquis i exposicions Nasqué l’any 1995, impulsat pel Gremi d'Editors de les Illes Balears amb el suport econòmic de les institucions públiques de les illes, i mantingué un local al barri del Raval de Barcelona Al novembre del 2012, després de la pèrdua del suport institucional del govern balear de Josep Ramon Bauçà, hagué de tancar per motius econòmics Al juny del 2013 reobrí a partir d’una iniciativa ciutadana del collectiu Crits i Renou en un nou local del mateix Raval La nova etapa es plantejà amb una dependència menor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina