Resultats de la cerca

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així…

Sol ésser recta, llevat del cas que el pla de falla sigui poc inclinat i la superfície topogràfica sigui alta i irregular

En aquest sistema hom pren un tríedre trirectangle com a referència i determina cada punt de l’espai per les seves projeccions ortogonals damunt els plans del tríedre Després hom projecta sobre el pla del dibuix la figura formada pel tríedre, el punt i les seves projeccions sobre els plans del tríedre És útil, per a fixar bé la posició de la figura a l’espai, de dibuixar les interseccions dels plans del tríedre amb el pla de dibuix Aquestes rectes d’intersecció són anomenades traces Projecció axonomètrica d’un cub © Fototecacat Per a determinar les projeccions d’un punt convé de graduar els…

Hom obté la situació mitjançant la recepció de senyals radioelèctrics d’alta freqüència emesos per dues estacions terrestres de situació coneguda La mesura de la diferència dels temps que triguen a arribar a la nau els senyals de cada estació determina una línia de posició que és el lloc geomètric de tots els punts la diferència de distàncies a les estacions emissores dels quals és constant i igual a la trobada Tal línia de posició és una hipèrbole els focus de la qual són les estacions emissores Una altra estació determina una nova línia de posició, la intersecció de la qual amb la primera…

Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆  diferència simètrica → aplicació, funció ≃  coordinable, bijectiu x  producte cartesià  {}  singletons    claudàtors  ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals  ℤ  nombres enters  ℚ  nombres racionals ℝ  nombres reals ℂ  nombres complexos símbols…

Els punts adherents són o punts d’acumulació o bé lpunts aïllats