Resultats de la cerca

En un intent d’assolir la corona de Nàpols, sostingué, sense èxit, la causa dels barons napolitans revoltats contra el rei Ferran I 1462 Proclamat el seu pare rei dels catalans juliol del 1466, fou nomenat lloctinent al Principat Per l’abril del 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona Poc temps després d’arribar a Barcelona agost del 1467 començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars Cridat per Lluís XI, se n'anà a França 1468 Retornà al Principat maig del 1469 amb reforços…

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de…

De mare escocesa i pare mexicà, participà en el sorgiment de la cançó protesta nord-americana dels anys seixanta, juntament amb Bob Dylan, Pete Seeger, i altres, i des d’aleshores la seva activitat artística ha estat indissociable de la seva lluita en suport del pacifisme, de les causes humanitàries i la defensa dels drets humans Tot i que el gènere folk constitueix la base del seu estil, al llarg dels anys ha anat incorporant influències diverses, i interpreta també cançons tradicionals i folklòriques de tot el món Es donà a conèixer el 1959, al Folk Festival de Newport El 1965 fundà a…

Doctor en teologia i ordenat de sacerdot el 1904, l’any següent fou nomenat secretari del bisbe de Bèrgam Durant la Primera Guerra Mundial fou mobilitzat i treballà en els serveis mèdics militars Posteriorment, el 1921 fou nomenat pel papa Benet XVI president del Consell de l’Obra per a la propagació de la fe Consagrat bisbe 1925, fou nomenat visitador apostòlic de Bulgària i, posteriorment, delegat apostòlic de Turquia i Grècia 1935 Durant la Segona Guerra Mundial, prengué mesures que en diverses ocasions evitaren la deportació de jueus i altres perseguits a l’Alemanya nazi Pius XII l’envià…

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Debutà a Zuric com a ciclista a 12 anys practicà també el rugbi, l’atletisme i, sobretot, el futbol, amb el FC Excelsior, del qual se separà i fundà el FC Zuric Comerciant d’ofici, el 1899 passà a residir a Barcelona Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà…

Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern  Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de…

El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de…

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…