Resultats de la cerca

S’inicià a la secció de rugbi del Club Natació Barcelona 1965, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva jugant habitualment de tres quarts ala Fou campió de Catalunya i subcampió d’Espanya juvenil 1969 També el 1969 participà amb Espanya en el primer Campionat d’Europa júnior, celebrat a Barcelona Posteriorment també fou cridat a la selecció sub-23 Com a sènior fou subcampió de la Copa d’Espanya 1972 i subcampió de Lliga de divisió d’honor 1974 Participà amb la selecció espanyola absoluta en una gira per Gran Bretanya i Irlanda 1973

L’estiu del 1960 arribà al FC Barcelona, procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barça, jugant de central i de mig, disputà 155 partits i marcà 5 gols entre les temporades 1960-61 i 1964-65 Fou campió de Copa 1963 i jugà la final de Copa d’Europa 1961 que el Barça perdé a Berna També fou finalista de la Copa de Fires 1962 Acabà la carrera al Màlaga 1965-66 Jugà amb la selecció espanyola i disputà la Copa del Món de Xile 1962

Jugant amb el Medina de València guanyà dos Campionats d’Espanya 1961, 1963 La temporada 1963-64 fitxà pel Picadero-Damm de Barcelona, amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 1964-67, 1970 Jugà amb la selecció espanyola sis partits internacionals A més de jugadora d’handbol, també fou atleta del Futbol Club Barcelona El 1968 establí el rècord de Catalunya de 800 m llisos amb 221,3 min Fou entrenadora de l’Asepeyo d’handbol i premiada com a millor esportista universitària d’handbol 1971, 1972 quan estudiava infermeria

Jugant en la posició de pivot, debutà amb el Sícoris Lleida Prosseguí la seva carrera al Futbol Sala Ourense i al Futbol Sala Martorell, aquests dos últims equips a divisió d’honor Guanyà dues Copes de Catalunya amb el Martorell 2005, 2006 La temporada 2007-08 fou fitxat pel Futbol Sala Marfil Santa Coloma, amb el qual aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A l’abril del 2010 debutà amb la selecció espanyola al torneig IV Nacions, en què aconseguí el títol

Començà jugant als Maristes i posteriorment al Club Joventut de Badalona, amb el qual fou campió d’Espanya en les categories infantil, juvenil i júnior El 1973 s’incorporà al primer equip del Badalona, en el qual jugà fins l’any 1980, i es proclamà campió de Copa 1976 i de Lliga 1978 Jugà amb el CAI de Saragossa 1980-85, equip amb el qual guanyà la Copa 1984 Posteriorment jugà al Caja Bilbao, el Breogán de Lugo, el Pamesa València i el Lagisa Gijón Fou internacional amb la selecció espanyola en diferents categories

S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava  Vergesgrau

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i…

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

Destacà al Bruges jugant d’interior i l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona, però en la seva primera temporada només pogué disputar partits amistosos ja que estaven cobertes les places d’estrangers S’estigué al Barça fins a la temporada 1964-65 i disputà 49 partits, en què marcà 10 gols A continuació fou fitxat pel Real Madrid, amb el qual actuà dues temporades 1965-67 Més tard jugà amb l’Elx 1967-68, l’Olympique de Niça i diversos equips belgues Fou vuit vegades internacional amb Bèlgica Seguí lligat al món del futbol com a intermediari futbolístic

Davanter que començà jugant a les categories inferiors del Real Madrid Entre el 1988 i el 1990 jugà al Castilla CF, a segona divisió, i debutà alguns minuts amb el Real Madrid Jugà al Logroñés 1990-91, l’Osasuna 1991-93 i el Lleida 1993-96 Participà amb el Lleida en la temporada que jugà a primera divisió 1993-94, i marcà tres gols Des de llavors jugà amb el Gavà 1996-97, la UD Barbastro 1997-99 i el CD Calahorra 1999-2001, amb el qual pujà a segona divisió B abans de retirar-se