Resultats de la cerca
Es mostren 7696 resultats
Uruguai
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (900 km de longitud, 440.000 km2 de conca i 5.500 m3/s de cabal mitjà).
Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic
Mahānadī
Riu
Riu de l’Índia (900 km); neix als Ghats Orientals i desguassa al golf de Bengala.
A la sortida de la vall d’Hirakud hom construí el pantà més important del país i un dels més grans del món 746 km 2 , amb una resclosa de 4,8 km de llargada Hi ha plantacions d’arròs entre les nombroses branques del delta
Aisne
Riu
Riu de la França atlàntica, a la conca de París (300 km).
Neix al bosc d’Argonne i aflueix a l’Oise per l’esquerra Els 57 km darrers són canalitzats
Bermejo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent per la dreta del Paraguai (1 780 km).
Format per dos rius, el Bermejo i el Río Grande de Tarija, que neixen en territori bolivià i s’uneixen al nord de la ciutat argentina d’Orán, durant 90 km fa de frontera entre Bolívia i l’ Argentina Després d’Orán forma dos braços l’antic llit, anomenat Río del Valle, corre uns 20 km al sud del nou, anomenat Teuco, i a Fortín Lavalle tornen a ajuntar-se A partir de Presidencia Roca és navegable per vaixells de poc calat
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
Bandama
Riu
Riu de la Costa d’Ivori, al vessant atlàntic (720 km).
Neix de la unió del Bandama Roig i del Bandama Blanc flueix en direcció meridional, rep el Nzi per l’esquerra i desguassa al golf de Guinea arran de la localitat de Grand-Lahou Aigua amunt de l’embocadura és navegable uns 50 km per a petits vaixells
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un…
Fraser
Riu
Riu principal de la Colúmbia Britànica, Canadà (1 200 km).
Neix a les muntanyes Rocalloses, a la província d’Alberta, i es dirigeix al NW durant 300 km després canvia bruscament cap al SW, fins que desemboca, formant estuari, a tocar de Vancouver N'és navegable el curs inferior, a partir de New Westminster, i és utilitzat per a la conducció de la producció de fusta de les Rocalloses i per a energia elèctrica És el més gran viver de salmons de l’Amèrica del Nord
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el Roque de los Muchachos 2 426 m, on hi ha un important observatori astronòmic 1985 Els…
Mauella
Poble
Poble del municipi de València, a 8 km de la capital.
Juntament amb Teuladella, forma un enclavament 1,08 km 2 73 h 1996, mauellans entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl L’església Sant Benet depèn de la d’Albalat dels Sorells El municipi fou annexat a València el 1891
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina