Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
nucúlids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis que tenen la closca amb una doble sèrie de denticles molt punxeguts; el cos és subtriangular, de peu molt gros i amb una brànquia bipinnada a cada banda.
Habiten als fons fangosos de la Mediterrània i a l’Atlàntic
uniònids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis integrada per individus amb totes dues valves iguals, amples i globuloses, de color fosc, amb el peu ample i en forma de destral i el mantell amb replecs i papil·les.
Habiten a l’aigua dolça de temperatura freda i sense contaminació De desenvolupament indirecte per una larva gloquidi, inclou, entre d’altres, els gèneres Unio , Margaritana i Anodonta , les espècies dels quals poden produir perles petites Margaritana margaritifera és estesa pels Pirineus, els Vosges i Escòcia
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
tel·línids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis que inclou uns pocs gèneres d’animals de closca asimètrica, més llarga per un costat que per l’altre, minsa i prima, amb la cara interna de les valves dentada amb sifons molt llargs i separats.
Es nodreixen de petitíssimes algues que xuclen amb els sifons Destaca el gènere Tellina , amb Tnitida , molt comuna en fons de sorra dels litorals dels Països Catalans
teredínids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis de cos allargat, vermiforme, recobert per dues valves molt curtes i trencades per ambdós extrems que recobreixen solament l’extrem anterior de l’animal; el mantell és tubiforme i es perllonga a l’extrem posterior per dos sifons.
Amb les valves excava galeries a la fusta, gràcies a les nombroses dents, molt petites, amb l’ajuda de secrecions àcides que estoven la fusta Es nodreix de la cellulosa de la fusta És molt perjudicial per a les estructures de fusta dels ports Inclou el gènere Teredo , amb l’espècie Teredo navalis broma o corc marí
tentacle
Anatomia animal
Apèndix mòbil mancat d’esquelet característic de diferents grups d’invertebrats cefalòpodes, cnidaris, ctenòfors, poliquets, gastròpodes, lamel·libranquis, etc, amb funcions molt diverses segons l’animal, però bàsicament sensitivo-exploratòries, tàctils, olfactives o gustatives i també locomotores o prensores, per a mantenir-se fixos o capturar preses.
El cicle cretaci superior als Pirineus
La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola seqüència…
Sa Mola de Formentera
Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola de Formentera Aquesta…
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…