Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
ordre públic
Dret
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Pot ésser espontani o regulat per la legislació i amb una força coercitiva que obligui al compliment de les disposicions En els estats totalitaris o antidemocràtics, l’ordre públic serveix, la majoria de vegades, per a imposar i mantenir els privilegis d’una classe social, d’un grup, d’una ideologia
Domènec Call i Franquesa
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878
Leo Frankel
Història
Revolucionari hongarès.
A Londres conegué Marx i Engels, i fou membre del consell general de la Primera Internacional Participà en la Comuna de París i preparà una legislació social que no pogué ésser aplicada Tornà a Hongria el 1878 i fou l’inspirador dels primers congressos obrers Fou empresonat l’any 1882 Morí exiliat
Jaume Cots i Gorchs
Dret
Jurista.
Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1931 i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya 1932 Publicà texts de dret romà i medieval Consuetudines Dioecesis Gerundensis , 1929 Les “Consuetuds” d’Horta , 1931 Textos de dret rossellonès, 1932 i la versió catalana del Corpus Iuris Civilis 1933
Petr Chelčický
Cristianisme
Teòleg txec, un dels més eminents pensadors del moviment hussita.
Dins la línia de Wycliffe i Huss, rebutjà tota autoritat, llevat de la del Nou Testament, i negà la necessitat de legislació i govern en la comunitat cristiana condemnà la guerra i predicà el retorn al primitiu ordre cristià Comentà la Bíblia i escriví Sit'víry ‘La xarxa de la fe’, 1520
Instituto de España
Organisme de l’Estat espanyol constituït per decret de 8 de desembre de 1937.
És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid
codi de comerç
Economia
Dret
Dret mercantil
Ordenament positiu que regula les relacions jurídiques de caràcter mercantil.
El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç…
La Comissió Europea obre una investigació sobre garanties democràtiques a Polònia
La Comissió Europea anuncia l’obertura d’una investigació sobre l’estat de dret a Polònia després de l’aprovació d’una controvertida legislació del Govern del conservador partit Llei i Justícia PiS que li permet designar els caps dels mitjans públics i un nombre clau de jutges del Tribunal Constitucional per a l’aprovació de les sentències
Executats quatre homes per violació en grup a l’Índia
L’Índia executa quatre dels sis homes que van violar una dona en un autobús l’any 2012 El judici es va celebrar el 2013, i les execucions són les primeres des del 2015 El cas va provocar una onada d’indignació i va ser el punt de partida d’una nova legislació antiviolació a l’Índia
catedràtic | catedràtica
Educació
Professor que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament.
Segons la legislació espanyola vigent, per a esdevenir catedràtic universitari cal ésser doctor, haver exercit durant dos anys una funció docent o investigadora en un establiment estatal i haver guanyat les corresponents oposicions o el concurs, o haver ests designat Per a esdevenir catedràtic d’institut cal ésser llicenciat en una facultat universitària Els catedràtics són funcionaris públics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina