Resultats de la cerca

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat

D’ideologia carlina, fou redactor del setmanari humorístic  Lo Mestre Titas 1897-1900, fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves, i dirigí El Norte  1910, de Girona, El Correo Leridano 1910-13, de Lleida, i la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista, publicat per l’entitat Joventut Carlista, de Lleida Mestre de professió, collaborà a  Gerunda Revista catòlica de educación Juntament amb la Joventut Carlista foren expulsats de la Comunió Tradicionalista, per ser considerats mellistes Als anys 20 formà part del Cercle Social Tradicionalista de…

És esmentada ja el 1133 Des del 1160 fins al s XIX els seus hereus cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354 tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al s XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080

Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…

Fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona 1838-40 Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’ Escola Apologètica Catalana El 1838 fundà el diari moderat La Paz , i el 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa , de F Guizot, i començà la publicació de la Biblioteca de l’Advocat nou volums editats Publicà també una nova edició de les Partides 1840 En 1841-43 redactà, amb Balmes i Roca i Cornet, la revista La Civilización , des d’on defensà l’escola apologètica francesa

Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els equips de…

A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…

Treballà a Barcelona i a Osca, on signà les estampes de caràcter popular de Sant Jordi i Sant Joan Baptista S’installà a Lleida 1801, on fundà una impremta, activa durant el segle XIX Durant la guerra del Francès fou deportat a França, acusat d’haver imprès libels antinapoleònics