Vida i obra
Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, on exercí de professor de dret natural (1838-40) i adoptà l’historicisme jurídic.
Fou amic íntim de Jaume Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència. Amb Balmes, Joaquim Roca i Cornet i Joaquim Rubió i Ors fundaren l’Escola Apologètica Catalana, des de la qual defensaren la tradició catòlica occidental amb la traducció d’obres religioses que es publicaven a les revistes La Religión i, posteriorment, La Civilización (1841-43). S’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, dels quals publicà traduccions i articles.
Fundà els diaris La Paz (1838), de caràcter moderat, i La Corona (1843), en què col·laborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador.
El 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa, de F. Guizot, i participà en la publicació de la “Biblioteca del Abogado” de la qual s’editaren nou volums. Participà en una nova edició de les Las Siete Partidas del sabio rey don Alfonso el IX (1840) i publicà Curso de legislación.
Bibliografia
- Pérez Francesch, J. Lluís: “Tradicionalisme i romanticisme filosòfic”. L’Avenç, 90, 1986, p. 68-71.