Resultats de la cerca
Es mostren 2221 resultats
betum
Química
Pasta emprada per a fer llustrós el calçat, obtinguda per fusió homogènia d’una mescla de ceres dures naturals o sintètiques, parafines i ceres microcristal·lines plàstiques, amb dissolvents orgànics (principalment aiguarràs, white espirit
o ambdós), ensems amb colorants.
Les propietats que cal que reuneixi un betum són no clivellar el cuir, que tregui llustre amb el mínim de fricció, i no tacar la roba que hi estigui en contacte
pes
Esport
En l’atletisme, instrument metàl·lic de forma esfèrica i superfície llisa.
El pes té un diàmetre màxim de 13 cm i mínim d’11 cm i pesa 7,260 kg per a la categoria femenina 11 cm de màxim i 9,5 cm de mínim i pesa 4 kg El llançament de pes constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades d’heptatló i decatló El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,135 m de diàmetre envoltat totalment per un anell metàllic i parcialment per un contenidor de fusta de 122 cm de longitud, 8cm d’alçada i 11,4cm de gruix, que resta disposat a la part frontal i al terra L’atleta inicia el…
cefeida
Astronomia
Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.
Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i els estels W…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta—…
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
ombra de pressió
Geologia
Creixement mineral adjacent a un cristall rígid (porfiroblast o porfiroclast) sotmès a deformació, fusiforme en la direcció de la foliació.
Respon al fenomen de pressió-dissolució, de manera que minerals com el quars es dissolen en zones d’esforç compressiu màxim i precipiten en zones d’esforç compressiu mínim adjacents al cristall rígid
interpolació lineal
Fotografia
Interpolació en què els valors dels nous pícsels s’obtenen fent la mitjana aritmètica amb els dos pícsels més propers en sentit horitzontal.
És el sistema més ràpid, ja que els càlculs són molt senzills i el nombre de dades que cal processar és mínim, però sovint apareixen artefactes no desitjats, i les línies rectes, trencades
metabolisme basal
Biologia
Medicina
Quantitat de calor, expressada en calories/gram, que un organisme ajagut, dejú des de dotze hores abans, vestit i en ambient tebi, desprèn en una hora per metre quadrat de superfície.
És el valor de les combustions d’una persona en les condicions de mínimes despeses materials i energètiques El metabolisme basal defineix el consum mínim d’energia per a mantenir les funcions vegetatives
consonantisme
Fonètica i fonologia
Terme emprat en fonètica i fonologia per a expressar el sistema organitzat de consonants en una llengua donada.
Hom indica també amb la denominació de consonantisme mínim les oposicions consonàntiques primàries com ara p - k que apareixen, segons les teories de Jakobson, en les primeres manifestacions lingüístiques de tots els parlants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina