Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
fibra
Biologia
Cadascun dels elements en forma de fus o filament que ocorre en els teixits animals.
Aquest element pot ésser una cèllula allargada, una substància fibrosa, un conjunt de cèllules en filera, etc Entre els principals tipus de fibres hi ha la fibra adrenèrgica, la collàgena, la colinèrgica, l'elàstica, la muscular múscul, la nerviosa nervi, la de Purkinje i la de Sharpey
hipermetropia
Un exemple d’hipermetropia, es manifesta, habitualment, amb una percepció borrosa dels objectes situats prop de l’ull
© Fototeca.cat
Oftalmologia
Estat patòlogic de l’ull en el qual els raigs lluminosos paral·lels convergeixen més enllà de la retina.
Es caracteritza per la impossibilitat de veure amb claredat els objectes situats prop de l’ull La causa pot ésser la curtedat anormal de l’ull, una lleu curvatura còrnia, la paràlisi del múscul ciliar o bé un anormal índex de refracció de l’humor vitri
guanilat sòdic
Alimentació
Sal sòdica de l’àcid guanílic.
Es forma en el múscul per degradació dels àcids ribonucleics La indústria alimentària l’obté per degradació enzimàtica dels àcids ribonucleics del llevat posteriorment, hom el purifica És un additiu legalment acceptat que hom utilitza com a portador i reforçador de l’aroma càrnia en productes alimentaris
Hugh Esmor Huxley
Biologia
Biòleg molecular anglès.
Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
Tenonitis i tenosinovitis
Patologia humana
Definició La tenonitis consisteix en la inflamació d’un tendó La tenosinovitis , en canvi, és la inflamació de la beina que l’envolta El tendó és la prolongació del múscul a través de la qual aquest s’insereix als ossos El teixit que forma el tendó muscular es compon especialment de fibres collàgenes, la qual cosa fa que sigui prou elàstic i resistent per a estirar-se durant els moviments de contracció muscular i tornar a la posició habitual quan el múscul es relaxa Per tal d’evitar el fregament que provoquen aquests moviments, diversos sectors dels tendons musculars són embolcallats per una…
Els annexos del globus ocular
Anatomia humana
Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes cobreixen…
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide