Resultats de la cerca

Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més…

Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental El 1995 fou guardonat amb…

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914, Metodología del…

Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…

Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

Provinent d’una família noble paduana, sempre estigué molt vinculat als cercles humanistes de la seva ciutat natal Formà part de l’Accademia dei Constanti i ensenyà a l’Accademia dei Elevati L’any 1565 entrà al servei de la família Este Primer treballà per al cardenal Hipòlit d’Este a Ferrara i després per a Lluís d’Este, governador a Tívoli El 1571 començà a ocupar-se del magisteri de cant de la catedral de Pàdua i dos anys més tard començà a ensenyar a l’Accademia dei Rinascenti Entre el 1550 i el 1563 publicà diversos llibres de madrigals També escriví tres llibres de motets

Probablement es formà a Toledo El 1782, a vint-i-dos anys, assolí la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila Més tard, al gener del 1793, fou el substitut de Francesc Juncà al capdavant del magisteri musical de la seu de Toledo, del qual prengué possessió el 5 de març del mateix any Li succeí en el càrrec Francesc Gutiérrez La seva producció musical, que es conserva a Àvila i al monestir de Montserrat, inclou obres religioses en llatí -catorze salms, sis himnes, set lamentacions, catorze responsoris i d’altres- i en romanç, sobretot villancicos En total se n’han servat…

Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any…

Fundat al principi de la dècada de 1960, començà participant en competicions provincials amb el nom d’Escola Magisteri i posteriorment sota el patrocini de la Sección Femenina Els Centros Reunidos de Educación Física Femenina CREFF, departament de la Sección Femenina, li donaren el nom definitiu Entre el 1967 i el 1976 disputà els campionats de primera categoria catalana i de primera divisió estatal quan aquesta fou creada La temporada 1972-73 aconseguí el quart lloc en la Lliga de primera divisió Les últimes temporades fou dirigit per Ángel Brea i destacaren jugadores com Dolors…