Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
feldespatoide
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals format per aluminosilicats de sodi i potassi que apareixen en el lloc del feldespat quan un magma amb abundància d’àlcalis té un defecte de sílice.
És incompatible amb el quars primari, puix que hi reaccionaria i en resultaria una varietat de feldespat Al contrari del feldespat, els minerals d’aquest grup tenen simetria elevada Els més corrents són la leucita KAlSiO 6 , la nefelina NaAlSiO 4 , la cancrinita Ca 2 Na 6 SiO 4 Al 6 | CO 3 2 i la sodalita Na 8 AlSiO 4 Cl 2 Els àcids els ataquen amb molta facilitat, pel fet que la relació Al/Si és elevada Es presenten en les roques volcàniques i plutòniques
xemeneia
Geologia
Conducte de volcà per on pugen el magma i els materials de projecció volcànica i que, en produir-se l’erupció, s’obre a l’exterior per mitjà del cràter.
Geologia 2015
Geologia
Descobertes sobre el nucli de la Terra Els geòlegs van descobrir dades noves sobre el nucli i el mantell terrestres, que proporcionen informació nova sobre els orígens de la formació de la Terra Entre les més destacades cal mencionar la datació més precisa de la formació del nucli intern, la capa més profunda de la Terra, formada per una massa esfèrica de ferro sòlid una mica més gran que Plutó envoltada per un nucli extern líquid La datació de quan es va formar és un tema de llarg debat científic amb estimacions que van d'abans dels 0,5 milions als 2 milions d'anys Un estudi, publicat en la…
assimilació
Geologia
Procés, anomenat també digestió,
pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon materials de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.
Els magmes així modificats són anomenats magmes contaminats o endomorfs
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
punt calent
Geologia
Hipotètica zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja per una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.
Hom els suposa immòbils i, atès que les plaques oceàniques es desplacen, hom pot observar alineacions de volcans produïts per un únic punt calent p ex, a les Hawaii
conòlit
Geologia
Massa de roques intrusives, de forma irregular, la qual, a diferència d’un batòlit, no presenta un contacte ben definit sinó imbricat amb les roques encaixants, les quals apareixen trencades i replegades per la pressió del magma ascendent.
hipòtesi de Vine-Matthews
Geologia
Hipòtesi que explica la distribució lineal i simètrica de les anomalies magnètiques oceàniques com a resultat de la magnetització romanent del magma injectat a les dorsals centreoceàniques, d’acord amb la polaritat del camp magnètic terrestre en el moment del refredament.
El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme
mineralitzador | mineralitzadora
Mineralogia i petrografia
Dit dels gasos magmàtics, tals com l’hidrogen, el vapor d’aigua, els composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc, i també d’altres substàncies volàtils que provoquen o afavoreixen la formació de certs minerals en disminuir la viscositat del magma, en engrandir els límits de la temperatura de cristal·lització i actuar com a agents catalítics, en combinar-se amb alguns minerals que no es podrien formar d’una altra manera i en concentrar i extreure composts metàl·lics i d’altres de no metàl·lics del magma.
Mercuri
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…