Resultats de la cerca

És probable que influís en el decret reial del 1446 que erigí la Universitat de Girona, de la qual ell fou també professor de teologia

Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València

Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de justaments ,…

Acords de Milà Felip Maria Visconti deixa en llibertat Alfons el Magnànim en canvi d’un rescat de 30 000 ducats i la signatura d’un tractat repartint-se l’hegemonia a Itàlia i comprometent-se a lluitar plegats contra Francesco Sforza

Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim

Entrà al servei d’Alfons el Magnànim per dominar una rebellió a Calàbria Els seus homes s’hi establiren i donaren origen a alguns dels pobles italoalbanesos Els seus dos fills, amb part de les tropes, es traslladaren a Sicília, on iniciaren també les colònies albaneses

El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona

En la darrera sessió de les Corts de València de 1417-1418, es crea la Generalitat com a òrgan permanent, amb una duració dels càrrecs per tres anys, i una funció purament de recaptació fiscal Alfons el Magnànim bandeja definitivament el fur d’Aragó del regne de València

Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament

Fou protegit per Alfons el Magnànim A Roma fou familiar del futur Pius II més tard fou conseller dels Reis Catòlics Escriví un Tratado de vida beata 1483, adaptació del Dialogus de felicitate vitae, de Bartolommeo Fagio, i un Tractado de gualardones Jueu, fou processat per la inquisició 1503