Resultats de la cerca

La relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim Dóna preferència als aspectes genealògics amb intenció d’afalagar la vanitat nobiliària de l’època Es basa en les Històries e conquestes de Pere Tomic

Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere Torroella i el castellà Juan de Tapia La seva figura apareix a l’arc del Castellnou, a Nàpols Mort Alfons, Lucrezia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d’aquell

És probable que influís en el decret reial del 1446 que erigí la Universitat de Girona, de la qual ell fou també professor de teologia

Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València

Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de justaments ,…

Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466, i en tornar a València ocupà el càrrec de sotssagristà de la catedral Se li atribueix la confecció del text que, ara com ara, és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del s XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i…

Acords de Milà Felip Maria Visconti deixa en llibertat Alfons el Magnànim en canvi d’un rescat de 30 000 ducats i la signatura d’un tractat repartint-se l’hegemonia a Itàlia i comprometent-se a lluitar plegats contra Francesco Sforza

Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim

Entrà al servei d’Alfons el Magnànim per dominar una rebellió a Calàbria Els seus homes s’hi establiren i donaren origen a alguns dels pobles italoalbanesos Els seus dos fills, amb part de les tropes, es traslladaren a Sicília, on iniciaren també les colònies albaneses

El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona