Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
plagal
Música
Adjectiu que s’aplica -per oposició a autèntic- a les cadències harmòniques conclusives en les quals l’acord de subdominant precedeix el de tònica (cadència plagal), i als modes gregorians (mode) l'àmbit dels quals comprèn l’octava que va de la 4a inferior a la seva nota finalis a la seva 5a superior.
Els modes plagals solien anomenar-se amb el prefix hipo- seguit del nom del mode autèntic per exemple, mode hipodòric Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de dominant a dominant d’una melodia tonal
refrany
Literatura
En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o rescobla d’una cançó.
Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i…
conductus
Música
Composició vocal dels segles XII al XV, gairebé sempre amb text religiós, primer monòdica i després polifònica.
Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb…
copeo
Música
Dansa popular mallorquina animada i en ritme ternari (3/8).
Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del cant molt…
Pierre Topet
Literatura
Poeta basc, conegut amb el pseudònim d’Etxahun
.
Conreador de la poesia popular, les seves composicions cantades, sobretot satíriques i elegíaques, han estat transmeses oralment pel poble fins avui Un dels seus poemes cabdals és Ahaide delezius huntan ‘En aquesta deliciosa melodia’, en què narra la seva dissortada vida
transposició
Música
Acció i efecte d’interpretar una música en una alçada diferent de la representada per les notes escrites, apujant-les o abaixant-les totes exactament un mateix interval.
També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…
Una cosa rara, ossia belleza ed onestà
Música
Òpera de Vicent Martín i Soler amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786.
L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93
bugui-bugui
Música
Estil pianístic de jazz
, utilitzat també per l’orquestra.
Es caracteritza per la repetició vigorosa i constant en la part greu mà esquerra d’un motiu de vuit notes a cada compàs 8/8 i d’una estructura harmònica derivada del blues Aquest ritme obsessiu és contrastat per la melodia de la part aguda mà dreta
Pau Sicart i Güell
Música
Compositor.
Fundà la Cobla Melodia Autor de més de trenta sardanes, entre les quals es destaquen La Giralda de l’Arboç, L’avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana , etc Vinculat a l’Arboç, on residí, dirigí corals i l’Esbart Sant Julià i exercí l’ensenyament
Blancaflor
Folklore
Personatge femení del cançoner popular català.
La cançó de Blancaflor és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa És una de les peces més originals del folklore musical català
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina