Resultats de la cerca

Membre de l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona, fou metge de la beneficència municipal de Gràcia 1885-90 Fou copropietari i collaborador de la revista científica La Enciclopedia Publicà un Tratado de medicina rural 1884 i obres didàctiques Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , i germà d’ Antoni ,  Josep Elias i de Molins

Fou professor de medicina de l’estudi general de Lleida abans del 1320, data que passà a ésser-ho de l’estudi general de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya Fou també examinador de jueus

El 1391 entrà al servei del rei Martí I de Catalunya-Aragó, el qual set anys més tard li encomanà una investigació sobre metges, cirurgians i apotecaris intrusos Per encàrrec reial viatjà a Sicília i a Tudela, on assistí la reina A partir d’aquest any fou metge del papa Benet XIII i d’altres alts dignataris eclesiàstics

Pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart Es doctorà en medicina i fou metge, per oposició 1885, de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Publicà obres mèdiques, com Observaciones sobre el tratamiento de la tisis pulmonar por medio de los hipofosfitos 1860 i els almanacs El relámpago médico i El relámpago farmacéutico 1871-73

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu

Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917

El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit

Ingressà en l’exèrcit durant la guerra del Francès, i actuà com a metge militar en les lluites dels anys 1820 i 1823 Prestà servei a Barcelona durant l’epidèmia de la febre groga Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que li premià una Memoria sobre las enfermedades venéreas 1845 Escriví altres obres mèdiques i algunes traduccions

Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808

S'especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la Universitat de Madrid El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès Fou metge de cambra d’Isabel II i senador El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’Estat espanyol