Resultats de la cerca

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa

Membre de l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona, fou metge de la beneficència municipal de Gràcia 1885-90 Fou copropietari i collaborador de la revista científica La Enciclopedia Publicà un Tratado de medicina rural 1884 i obres didàctiques Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , i germà d’ Antoni ,  Josep Elias i de Molins

Fou professor de medicina de l’estudi general de Lleida abans del 1320, data que passà a ésser-ho de l’estudi general de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya Fou també examinador de jueus

El 1391 entrà al servei del rei Martí I de Catalunya-Aragó, el qual set anys més tard li encomanà una investigació sobre metges, cirurgians i apotecaris intrusos Per encàrrec reial viatjà a Sicília i a Tudela, on assistí la reina A partir d’aquest any fou metge del papa Benet XIII i d’altres alts dignataris eclesiàstics

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu

Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917

El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia , que ha restat inèdit

Ingressà en l’exèrcit durant la guerra del Francès, i actuà com a metge militar en les lluites dels anys 1820 i 1823 Prestà servei a Barcelona durant l’epidèmia de la febre groga Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que li premià una Memoria sobre las enfermedades venéreas 1845 Escriví altres obres mèdiques i algunes traduccions

Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808

S'especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la Universitat de Madrid El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès Fou metge de cambra d’Isabel II i senador El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’Estat espanyol