Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
Club del Llibre Català
Literatura catalana
Editorial
Editorial de llibres en català amb seu a Mèxic, fundada per un grup d’escriptors encapçalats per Josep Carner i Miquel Ferrer.
Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, de Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc
Cosme
Els sants Cosme i Damià en un detall de la predel·la del retaule dels sants Abdó i Senén, a Santa Maria de Terrassa (1459-60)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cristià que fou martiritzat, juntament amb Damià, sembla que durant la persecució de Dioclecià.
El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà…
Alemanya despenalitza el suïcidi assistit
Medicina
El Tribunal Suprem d’Alemanya revoca una llei del 2015 per la qual es prohibia a centres assistencials dur a terme operacions de suïcidi assistit en malalts terminals La sentència és el resultat d’un recurs presentat per metges i familiars de malalts terminals
Marc Bertran i Pastor
Metge.
Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya
Bernat Queixanes
Metge.
Es graduà en medicina a Barcelona És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis 1592
Jacint Vilardell i Permanyer
Metge.
Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i…
Lliurament del Premi Internacional Catalunya
Medicina
El president Carles Puigdemont lliura en un acte al palau de la Generalitat el 28è Premi Internacional Catalunya als metges Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué en reconeixement a les seves aportacions en la lluita contra el càncer És la primera vegada que tres persones comparteixen aquest premi
Josep Mestres i Miquel
Història
Política
Agronomia
Polític, metge i agronomista.
Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura
Escola Catalana de Medicina de l’Educació Física i de l’Esport
Esport general
Organisme de la Universitat de Barcelona dedicat a la formació i la investigació en el camp de la medicina esportiva.
Inicià l’activitat l’any 1987 sota la direcció de Domingo Ruano Gil i ha format més de tres-cents metges especialitzats en medicina de l’esport Participa en nombrosos projectes de recerca en l’àmbit estatal i internacional Des de l’any 2005 la direcció correspon al professor Antonio Turmo Garuz
Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona
Medicina
Institució fundada l’any 1875, que desenrotllà les seves activitats al darrer quart del segle XIX.
El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina