Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
Juan José Baz
Història
Polític mexicà.
Liberal, collaborador personal del general Santa Ana, s’enfrontà a la prepotència econòmica de l’Església i promogué la desamortització Exiliat en dues ocasions a Europa i als EUA, participà activament en el moviment d’independència del seu país
Salvador Elizondo Alcalde
Cinematografia
Literatura
Escriptor mexicà.
Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i d’assaigs i…
Alí Chumacero
Literatura
Poeta mexicà.
Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva 1940-42 L’espontaneïtat de les seves primeres poesies Páramos de sueños , 1944 evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior Imágenes desterradas , 1948 Palabras en reposo , 1956 L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos 1987 Membre de la Academia Mexicana de la Lengua 1964, el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura
Ignacio Chávez
Medicina
Metge mexicà.
Professor de cardiologia de la facultat de medicina de Mèxic, de la qual fou director 1933, fundà l’institut de cardiologia de Mèxic 1944, i fou president de la Societat Internacional de Cardiologia 1958-62 i del IV Congrés Mundial d’aquesta especialitat 1962 Fou rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1961-66 És autor de més de dos-cents treballs, entre els quals sobresurten Lecciones de clínica cardiológica 1931
Salvador Díaz Mirón
Literatura
Poeta mexicà.
Dirigí El Imparcial de Ciutat de Mèxic Oposat políticament a Porfirio Díaz, s’hagué d’exiliar a Cuba La seva obra, recollida a Poesías 1886, Lascas 1901, Poemas 1918 i a Poesías completas 1928, caracteritza d’una manera peculiar la transició del Romanticisme al Modernisme Les primeres poesies palesen la influència de Victor Hugo i la reiteració d’una cosmovisió hellènica De manera intuïtiva fou un “poeta maleït”, en correspondència amb certes tendències de la seva època
Rafael Felipe Muñoz
Literatura
Novel·lista mexicà.
Preocupat per la problemàtica de la revolució, la figura de Pancho Villa ha inspirat una gran part de la seva obra — Memorias de Pancho Villa 1923, Vámonos con Pancho Villa 1931, Se llevaron el cañón para Bachimba 1941— i nombrosos contes Si me han de matar mañana 1934, Fuego en el Norte 1960
José María Morelos y Pavón
Història
Política
Revolucionari mexicà.
Sacerdot, d’origen humil, el 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo, el qual substituí, i organitzà la revolució al centre i al SW del virregnat A Chipalcingo proclamà la independència mexicana 1813, i a Apatzingan una constitució liberal 1814 però poc després els reialistes sufocaren la revolta Morí afusellat
Miguel Miramón
Història
Militar
Militar mexicà.
Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià
Agustín Yáñez
Literatura
Novel·lista mexicà.
Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978
José Villagrán García
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina