Resultats de la cerca

No aconseguí d’atreure's cap dirigent monàrquic important Tingué uns 500 militants, la majoria de Barcelona, però també amb nuclis a Lleida i Girona Aconseguí dos regidors en les eleccions del 12 d’abril de 1931 Francesc Costa a Lleida i Solà i de Cañizares a Barcelona Intentava una posició centrista entre l’Esquerra Republicana de Catalunya i Lliga Catalana, a la qual s’incorporà el 29 d’octubre de 1932

Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Més de deu morts és el resultat dels enfrontaments a la província iraquiana de Diyala entre militants de l’anomenat Estat Islàmic i membres de les Forces de Mobilització Popular, organització paramilitar xiïta que collabora amb les forces governamentals Tot i que EI va perdre el març de 2019 el darrer dels territoris que controlava, escamots d’insurgents continuen des de llavors les seves accions, intensificades des de les protestes antigovernamentals del novembre i la crisi de govern subsegüent

El govern afganès i els talibans comencen a negociar de manera presencial l’alliberament d’uns 6000 presoners, dels quals 5000 són militants de l’organització islamista Les negociacions, supervisades pel Comitè Internacional de la Creu Roja, formen part dels acords a què van arribar els talibans amb els Estats Units el 29 de febrer Tanmateix, la violència no cessa i enmig d’acusacions de deslleialtat el 7 d’abril els talibans anuncien la suspensió de les negociacions

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

L’editor de l’única publicació del collectiu LGTB lèsbic, gai, transsexual i bisexual de Bangladesh és assassinat a ganivetades a Dacca, capital del país L’atac es produeix dos dies després d’un assassinat similar d’un professor universitari Des de fa mesos hi ha assassinats de característiques semblants de gais, lesbianes, ateus i lliurepensadors perpetrats per militants islamistes, que el 2013 van publicar una llista amb 84 bloguers d’aquestes orientacions, contràries a molts dels valors tradicionals del país

De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca

Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989