houthi

f
m
Islamisme

Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).

El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen. Després de la unificació del país (1990) i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors més radicals del que representava Ansar Al·lah. L’alineament de Ṣāliḥ amb la lluita antiterrorista global dels Estats Units després dels atemptats de l’onze de setembre de 2001 i la invasió de l’Iraq (2003) accentuà la feblesa i l’aïllament del govern, malgrat el suport nord-americà. Ansar Al·lah aprofità aquest desavantatge des del 2004 per controlar extenses zones del Iemen a partir del seu feu a la província de Saada, al nord del país. El fracàs de les reformes propiciades per la Primavera Àrab (2011) agreujaren la inestabilitat del Iemen i desembocà en una guerra civil que enfrontava diverses faccions, malgrat que el 2014 sota el nou president, el sunnita ʿAbd Rabbuh Manṣūr Hādī, s’aprovà una constitució federal. La puixança militar dels houthis en el conflicte tingué com a resultat la presa de la capital, Sanà, aquest any, i l’exili de Hādī el 2015 a Aden. Posteriorment els houthis aprovaren la creació d’un consell presidencial enfrontat al govern d’Aden, el qual rebia el suport de l’Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs Units. Aquests estats acusaven els houthis de rebre suport de l’Iran i temien que la seva victòria acabés convertint el Iemen en una nova zona d’influència iraniana. L’any 2017 l’expresident Ṣāliḥ morí a Sanà víctima d’un atac dels houthis.