Resultats de la cerca

President del consell de ministres hongarès 1941-42 Tingué una participació important en l’entrada d’Hongria a la Segona Guerra Mundial Declarà la guerra a la Unió Soviètica el 27 de juny de 1941, i uns quants dies més tard els aliats declararen la guerra a Hongria Després de la derrota fou condemnat a mort i executat

Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43

Collaborà amb el pintor David Octavius Hill a la realització d’una llarga sèrie de retrats dels ministres delegats que s’havien separat de l’Església d’Escòcia i que havien de figurar en una pintura evocadora d’aquest fet Malgrat la finalitat pictòrica del treball, pot ésser considerada l’inici del retrat fotogràfic amb validesa estètica pròpia

L’any 1958, després del cop d’estat que establí un règim militar, fou nomenat president del consell de ministres, primer ministre i ministre de defensa 1958-64 Abolí el parlament i els partits polítics i començà un pla de desenvolupament econòmic i social Fou enderrocat per una revolta popular 1964 que restaurà el govern civil

El Consell de Ministres aprova la reducció de l’impost sobre el valor afegit IVA per a les entrades de teatre, espectacles, concerts, exposicions i corrides de toros, que passa del 21% al 10% N’exclou, però, el cinema, cosa que desperta protestes generals Tanmateix, el 22 de setembre el Govern anuncia també la baixada de l’impost del cinema

L’Eurogrup, l'òrgan de la Unió Europea que formen els ministres d’Economia dels estats membres, elegeix el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, com a nou vicepresident del Banc Central Europeu en substitució del portuguès Vítor Constância a partir del juny Al març, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, nomena Román Escolano nou titular d’Economia

Membre del partit radical socialista, fou diputat 1914-35 i 1946-58 i senador 1935-40 Del 1924 al 1940 ocupà diversos ministeris i durant la Segona Guerra Mundial féu costat al general De Gaulle Vicepresident del consell de ministres 1949-50 i 1952-54 i primer ministre 1948-49, 1950 i 1951, amb Morice creà un nou partit radical socialista 1956

Rebé solament una educació elemental, i treballà com a miner fins a 32 anys Fou membre del consell del Lanarkshire i regidor de Glasgow 1912 pel partit laborista Quan James Ramsay Mac Donald formà el primer govern laborista de la història d’Anglaterra Wheatley fou un dels seus ministres 1924 Aquest govern fou derrotat a les eleccions generals d’octubre del mateix any

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

Porten també aquest nom certs documents papals