Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Vilafortuny

El castell de Vilafortuny
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc i terme del municipi de Cambrils (Baix Camp), a la costa, entre l’antic terme de Barenys, a llevant, i la riera de Riudoms, a ponent.
Actualment ha esdevingut un important nucli turístic, amb més de 4 000 habitatges destinats a segona residència Centra el lloc l’antic casal o castell de Vilafortuny , d’origen medieval el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l’adquirí del rei la mitra de Tarragona, amb una gran torre de defensa als s XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat la parròquia existia encara a l’inici del s XIX i esdevingué una partida del terme de Cambrils
Abrasax
Mitologia
Divinitat gnòstica.
Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365
castell de Voltregà
Ruïnes del castell de Voltregà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell termenat, avui totalment en ruïnes, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a 906 m alt., en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà.
Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences 1465 Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell Fou de diferents famílies els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt
Vila-rasa
Masia
Veïnat
Important masia i veïnat del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), situada al SW del terme.
És esmentada ja el 1133 Des del 1160 fins al s XIX els seus hereus cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354 tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al s XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic
Vinyols

Vinyols
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Vinyols i els Arcs
( vinyolencs
; 95 m alt.).
És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats
Varuna
Mitologia
Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).
Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà reservada a la…
Toló
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament de Var, França.
És nucli d’una conurbació d’unes 390 000 persones Ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles És també un centre turístic De petit poble es convertí en ciutat estratègica amb l’annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar, paper que s’incrementà als s XIX i XX, amb la installació de l’esquadra francesa de la Mediterrània Fou seu episcopal des del s VI fins a l’any 1790 Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria Major s XVII-XVIII i la gran torre de la Mitra s XVI
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
Hug de Fenollet i de Canet
Cristianisme
Bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56).
Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina