Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
estabilització
Economia
Aplicació de mesures de política econòmica per evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques.
Després de la Segona Guerra Mundial la majoria dels governs han hagut d’aplicar plans amplis d’estabilització per a frenar els processos d’inflació i deflació acumulatius inherents al desenvolupament Bé que les mesures més sovint aplicades són les de tipus monetari, hom pot exercir també controls directes, sobre la inversió, el consum, l’ocupació, el comerç amb l’exterior fiscals, etc, per a superar els desequilibris tant per excés com per defecte
Antigua i Barbuda 2010
Estat
La crisi financera va colpejar fortament l’economia del país, que es ressentí del tancament de les empreses del grup Stanford Bank, i les institucions financeres de la Comunitat del Carib Oriental van haver d’intervenir el sistema bancari La situació es va començar a redreçar després de la signatura d’un acord de rescat amb el Fons Monetari Internacional, que va obrir pas a les negociacions amb els creditors del deute extern
Thomas Gresham
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador
Michel Camdessus dimiteix el càrrec de director de l’FMI
El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia
Saint Vincent i les Grenadines 2012
Estat
Una vegada rebudes les primeres ajudes del Fons Monetari Internacional per afrontar la difícil situació econòmica arran de la crisi financera internacional que va implicar la fallida de filials del país i també arran dels efectes dels desastres naturals provocats per dues temporades seguides de forts huracans, l'economia es va començar a recuperar Malgrat la millora, en les exportacions de bananes i en els ingressos provinents del turisme, però, el creixement del PIB encara va ser feble, per sota del 2%
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
L’Aquila
Ciutat
Capital de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia, vora el riu Aterno (Pescara).
Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea muntanyosa, és, a més, un nucli industrial teixits, maquinària, ciment i nus de comunicacions carreteres, ferrocarril Fundada cap al 1254 per l’emperador Frederic II L’Aquila esdevingué al s XV, gràcies a la seva indústria i al seu comerç, la ciutat més important del regne, després de Nàpols També fou, després de Nàpols, el taller monetari més important de la corona catalanoaragonesa Passats els terratrèmols del s XVII la ciutat anà declinant Durant la Segona Guerra Mundial 1943-44 fou molt bombardejada
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de…
ien
Economia
Unitat monetària principal del Japó.
És dividida en 100 sen i 1000 rin Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí una considerable estabilitat interna Des del 1971, les crisis del sistema monetari internacional, les devaluacions del dòlar i les pressions dels EUA per tal de frenar les exportacions japoneses, portaren a revaluar-lo 308 iens per dòlar La nova devaluació del dòlar del 1973 obligà el ien a mantenir-se en règim de flotació, amb grans oscillacions en les equivalències La liberalització dels mercats financers internacionals 1984 possibilità l’entrada del ien al mercat internacional del diner
Walter Bagehot
Economia
Història
Literatura anglesa
Política
Economista, politicòleg i crític literari anglès.
Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina