Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
raça danesa
Ramaderia
Zoologia
Raça de porcs caracteritzada per la llargària del cos, les grans dimensions dels pernils i el predomini del magre sobre el greix.
Els porcs són baixos, de potes curtes, morro llarg i orelles grosses i horitzontals És coneguda també amb el nom de raça de Landrace , i és una de les millors, fruit d’un rigorós treball de selecció
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
Deutsches Archäologisches Institut
Història
Institució alemanya amb seu a Berlín des del 1874 dedicada a la investigació de l’antiguitat clàssica del món mediterrani i del Pròxim Orient amb seccions a Roma (fundada el 1829, origen de la institució), Atenes (1874), Istanbul (1929), el Caire (1929), Madrid (1942), Bagdad (1955) i Teheran (1961).
A la península Ibèrica, la secció de Madrid ha realitzat importants treballs en el jaciment eneolític de Zambujal Portugal, en els establiments fenicis de la costa de Màlaga Chorreras, Toscanos, Morro de la Mezquitilla, Trayamar, etc i en el poblat argàric de Fuente Alamo Almeria A Catalunya, estudià i reconstruí el mausoleu de Centcelles Tarragonès
serra de la Xortà
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Baixa, que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’en Sarrià i empalma la Serrella, a l’W, amb la serra d’Almèdia, a l’E.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica prebètica, és fallat al N i al S per les falles de Bolulla i Guadalest, amb extrusió del Triàsic guixós Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals Culmina al Morro Blau 1 126 m i al tossal dels Parats 1 218 m
peix serra
Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
plantaginàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, de fulles simples, sovint en roseta basal; d’inflorescències en espiga; de flors tetràmeres, hermafrodites, de corol·la escariosa i persistent, d’androceu tetrandre i de gineceu súper, clistògames, i de fruits en càpsula pixidial.
Comprèn prop de 300 espècies d’arreu del món, quasi totes del gènere plantatge Plantaginàcies més destacades Plantago sp plantatge Plantago albicans herba-fam Plantago coronopus cervina , plantatge coronat Plantago lagopus morro d'ovella Plantago lanceolata plantatge lanceolat, plantatge de fulla estreta Plantago major plantatge gros, plantatge de fulla ampla Plantago afra herba pucera , pucera Plantago sempervirens plantatge de ca, matafoc
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
Bóquer
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum
.
La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i el Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori 362 m alt entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer , a l’est, anomenat el morro de Bóquer
Salvador Cisneros Betancourt
Política
Polític cubà.
El 1868 donà la llibertat als seus esclaus i es lliurà plenament a la lluita per la independència de Cuba fou empresonat a la fortalesa del Morro, a l’Havana El 1895 s’uní al moviment separatista de Máximo Gómez i participà a l’assemblea de Jimaguaiú, que l’elegí president de la república, càrrec que exercí fins el 1898, que es retirà a la vida privada
focènids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, subordre dels odontocets, molt afí a la dels delfínids i que comprèn els marsuïns.
Són animals relativament petits d’1 a 2 m, de cos més rabassut que el dels dofins, cap de forma cònica, morro poc o molt punxegut i aleta dorsal triangular i poc desenvolupada Són nedadors excellents, habiten en grups nombrosos i són repartits per totes les mars Comprèn tres gèneres i sis espècies Phocaena Ph phocaena , el marsuí comú, Ph spinipinnis, Ph sinus i Ph dioptrica , Phocaenoides Ph dallii i Neophocaena N phocaenoides