Resultats de la cerca

Pilot aficionat, fundà el Moto Club Tarragona 1953 El 1973 entrà a la junta directiva de l’entitat com a vocal i el 1981 n’esdevingué president Acreditat per la Reial Federació Espanyola de Motociclisme com a comissari director, comissari tècnic i comissari esportiu, organitzà moltes curses de velocitat, trial, motocròs, enduro i rallis per als Campionats de Catalunya i Espanya, per al Moto Club Tarragona i per a altres entitats El 1981 impulsà el Campionat d’Espanya de Velocitat, que es disputà al polígon Riu Clar de Tarragona Fou assembleista de la federació…

Fou constituïda el 1944 per associacions, clubs, agrupacions esportives, esportistes i oficials de proves i té un antecedent en el Reial Moto Club de Catalunya, fundat el 1916, que el 1923 impulsà, juntament amb el Moto Club de España, la creació de la Federació Motociclista Espanyola Presidents de la Federació Catalana de Motociclisme La seva tasca comprèn la promoció, gestió i coordinació del motociclisme esportiu, incloent-hi l’organització i regulació de les competicions, el registre dels pilots participants, la catalogació dels circuits i equipaments i la…

Debutà en el Mundial el 2003, i des de llavors ha obtingut tretze victòries en grans premis i trenta-quatre podis El 2011 aconseguí el Campionat del Món de motociclisme en la cilindrada de 125 cc, després d’haver quedat en tercera posició el 2009 i en segona el 2010 L’any 2012 passà a competir en categoria de Moto2, en la qual assolí 3 victòries fins el 2014, any en què abandonà aquest esport per competir en el Campionat Mundial de Superbikes 2015, i posteriorment, el Campionat Mundial de Supersport 2015 i 2016 Després d’una aturada en totes les competicions 2017-19, l’any 2019 participà en…

Fou campió de Catalunya de la categoria Pre GP 125 cc 2007, 2008 i guanyà el Trofeu Mediterrani de la mateixa categoria 2008 El 2010 es proclamà campió d’Espanya i d’Europa de 125 cc, i l’any següent debutà en el Campionat del Món La seva primera victòria mundialista tingué lloc en el Gran Premi de França del 2011, al circuit de Le Mans, i esdevingué el pilot estatal més jove a aconseguir-la Aquella temporada, amb una Aprilia, finalitzà en tercera posició al Mundial de 125 cc després de guanyar els dos darrers grans premis Repetí classificació final el 2012 a Moto3, amb una Honda, en imposar-…

Inicià la seva carrera com a pilot el 1968 compaginant les curses d’automòbils i motocicletes Fou primer en el Campionat d’Espanya de Rallis de Terra en categoria de dues rodes motrius conduint un BMW 1988 Enquadrat en l’equip BMW, fou campió d’Espanya de Rallis de Terra quatre vegades consecutives Es dedicà a l’ensenyament de tècniques de conducció El 1984 fundà, amb el seu germà Pedro, l’Escola TAC Técnicas Automovilísticas de Conducción SL Dos anys més tard creà la primera escola de conducció sobre gel TAC-la Molina i fou responsable de l’Escola de Conducció BMW Moto a Espanya…

Promogut per una iniciativa popular encapçalada per Vicenç Esteve i Martí Puignou, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Peris i obrí les portes l’any 1946, si bé no fou inaugurat oficialment fins el 22 de juny de 1948 Molt popular durant els anys cinquanta, s’hi forjaren ciclistes com Miquel Poblet i Guillem Timoner, i acollí diverses competicions internacionals, així com el Campionat d’Espanya darrere moto 1948 i darrere moto comercial 1949, 1950, el Campionat d’Espanya de persecució en pista 1950, 1952, 1953 i el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1949…

S’inicià en la competició en la categoria de 125 cc en la temporada 2010 El 2012 passà a competir en Moto3 amb l’equip Suter-Honda En aquesta categoria, aconseguí la quarta plaça en el Campionat del Món del 2013 i es proclamà campió del món en la mateixa competició el 2014, després d’assolir 10 podis i 3 victòries L’any 2015 començà la seva trajectòria en categoria de Moto2, amb l’equip Estrella Galicia 0,0 MarcVDS, en la qual els anys 2017 i 2018 assolí una quarta posició i el 2019 es proclamà campió del món, amb 10 podis i 5 victòries El 2020 passà a competir en categoria MotoGP amb Honda,…

La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’…

Format com a projectista Guanyà el setè Gran Premi d’Espanya de 125 cc Quedà segon en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc l’any 1955 formant equip amb Enric Sirera i pilotant una Montesa de 125 cc Aquell mateix any participà en el VI Gran Premi d’Espanya puntuable per als Campionats del Món de motociclisme Participà en el Premi Reial Moto Club de Catalunya per a motos comercials de 125 cc amb una Bultaco 1959 El 1960 guanyà el Gran Premi de França disputat al circuit de Monts d’Alvèrnia pilotant una Bultaco Tralla 175 cc Amb aquesta moto, anomenada la Caçarècords…