Resultats de la cerca
Es mostren 40706 resultats
Vallpineda
Urbanització de Vallpineda al municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), al NE del terme, a la vall de la riera de Vallvidrera, prop del límit amb el terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
el Mas de Bondia
Vista general del poble del Mas del Bondia, al municipi de Montornès de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montornès de Segarra (Segarra), situat uns 3 km a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Bartomeu depèn de la de Montornès Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena
Moja
Església de Sant Jaume de Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli principal del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos.
Vora l’església parroquial Sant Cugat hi ha una antiga torre de Moja , de planta circular L’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja
Cartellà
Aspecte de l’església de Cartellà al municipi de Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.
El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera
les Roquetes de Garraf
Les Roquetes de Garraf, poble del municipi de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), al límit amb el terme de Vilanova i la Geltrú, de la qual només dista 1,5 km.
És un barri de treballadors industrials Formava part del terme de Solicrup El 1975 hom hi beneí la parròquia dedicada a santa Eulàlia
el Palància
El Palància al seu pas pel municipi d’Algar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.
Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…
Consuegra
Molins de vent al municipi de Consuegra (Castella-La Manxa)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat als darrers contraforts occidentals dels monts de Toledo i drenat per l’Amarguillo.
L’economia és de base agrícola i ramadera, amb indústries derivades elaboració de pinsos, excorxador d’aus, vins, tèxtils i ceràmiques
Adar
Vista parcial de les restes del desaparegut vilatge medieval d’Adar, al municipi de Llardecans (Segrià)
© Fototeca.cat
Despoblat
Antic terme rural, despoblat, agregat al municipi de Llardecans (Segrià).
Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans
roques de Benet
Camp d’ametllers al municipi d’Horta Sant Joan, amb les Roques de Benet al fons
© Fototeca.cat
Sant Ildefons
Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació…